Lliures de triar si migrar o quedar-se

Em sembla més convenient avançar una setmana la informació de la Jornada a celebrar amb la finalitat que ens disposem interiorment per acceptar i comprometre’ns en allò que centra el contingut d’aquest dia. El grup humà que es beneficia de les nostres pregàries i de les nostres preocupacions són en aquest cas els migrants. Els que se’n van i els que arriben i són, al cap i a la fi, les persones més vulnerables que han de ser tractades com uns companys de viatge especials a qui hem d’estimar i cuidar com a germans.La nostra diòcesi ha tingut en un primer pla aquesta realitat humana.

Des de fa anys convivim amb persones d’altres països i continents que s’han establert aquí de forma temporal o permanent amb la finalitat de buscar subsistència per a les seves famílies. Les campanyes de la fruita, els serveis domèstics, la restauració… són àmbits atractius per afrontar una nova vida i ja no ens és estrany contemplar entre nosaltres noves formes de vestir o de menjar. També comprovar l’esforç que fan molts d’ells per integrar-se a la nostra societat.

Igualment, reconforta apreciar una sensibilitat especial cap als migrants per part de persones i institucions eclesials; a moltes parròquies hi ha grups d’atenció personal per analitzar les seves necessitats i les seves carències, la qual cosa és motiu d’agraïment.La migració és un fenomen complex que aquí no podem estudiar. Sempre hi ha aspectes positius i, per descomptat, inconvenients que obliguen a una serena i cristiana reflexió sobre la situació personal i familiar de molts germans. Amb aquest escrit pretenc que la Jornada ajudi totes les comunitats diocesanes a augmentar el servei cap a ells; també a convidar amb les paraules de Jesús i el recorregut pastoral de l’Església a un tracte universal i fratern.El Missatge papal introdueix enguany un element característic al qual tots aspirem, la llibertat.

Parla de “lliures de triar” tant per romandre a la seva terra vivint amb dignitat, com per anar a altres regions per subsistir i formar una família. A ningú no li agrada afrontar el risc i la incertesa, però, en determinades ocasions, els conflictes, els desastres naturals o la impossibilitat d’un futur digne obliguen milions de persones a sortir de les seves cases. Afegeix els consells que el poble hauria de tenir amb els forasters, el passatge del patriarca Jacob amb els seus fills refugiant-se a Egipte o el mateix episodi de Jesús, Josep i Maria sortint també cap a Egipte per fugir de l’amenaça de mort per part del rei Herodes.

Acaba el papa amb una senzilla pregària, el final de la qual diu així: “Sosteniu-nos amb la força del vostre Esperit, / perquè puguem manifestar la teva tendresa / a cada emigrant que poses en el nostre camí / i difondre en els cors i en cada ambient / la cultura de la trobada i de la cura.”Davant la complexitat del fenomen, la nostra diòcesi, amb la Delegació de la Pastoral d’Emigrants, desitja col·laborar amb tots els altres organismes a afavorir la solució a tota aquesta problemàtica perquè ningú no se senti sol i marginat. A més, moltes parròquies, amb el suport de Càritas Diocesana, cobreixen la primera atenció de menjar, roba o medicaments. Altres institucions como Arrels, Jericó, Vicencianes de Sant Andreu… fan una passa més atenent l’allotjament, la tramitació de documents o els repassos escolars.