Les missions ens comprometen a tots

Sembla que el Domundo (i la seva jornada) és tan conegut per tots que no és tan necessari fer l’avís. Tothom sap que en aquest quart diumenge d’octubre l’Església ens proposa la pregària i l’ajuda per a les missions i per als missioners. Les primeres són espais concrets on viu una comunitat cristiana que aspira a acomplir fidelment el mandat de Jesucrist a l’evangeli. Els segons són aquells que, vivint al nostre món benestant, se’n van a predicar l’Evangeli i a solidaritzar-se amb la situació vital dels més pobres de la terra. A uns i altres els uneix un cordó d’amor que es concreta en l’ajuda constant per dignificar la vida ordinària de milions de persones i possibilitar d’alguna manera la sortida de la pobresa permanent. Això representa una exigència permanent de tots els cristians, que hauríem d’actuar de la mateixa manera en qualsevol lloc del món on visquem. Però té una connotació especial quan parlem de l’anomenat “tercer món” degut a les grans carències humanes (educatives, de salut, assistència social…) i materials (empreses industrials, ajuda al camp, treball/atur…) a les quals es veuen sotmesos.Segurament també caldria fer un elogi a moltes organitzacions amb ajuda preferent als grups més desafavorits del nostre món. Moltes en la mateixa línia de la cosmovisió cristiana amb l’objectiu últim de l’evangelització. “Aneu i prediqueu”, ens va manar el Senyor, i ho hem concretat en la manifestació de l’amor del Pare a tota la humanitat i en el servei i ajuda material i espiritual a tots els pobles. Entre nosaltres és molt alt el nivell de credibilitat de persones i obres amb una implosió caritativa tan forta. Les Obres Missionals Pontifícies tenen un llarg recorregut en la coordinació i distribució de les ajudes econòmiques. També en la seva constant petició de pregàries a tota la comunitat cristiana.Una forma important d’unitat entre tots és la lectura del Missatge que el Papa dirigeix als catòlics i a les persones de bona voluntat per a l’esdeveniment anual del Domundo. I la voluntat expressa de complir els seus desigs que afecten tota l’Església. El títol que el papa Francesc ha donat al seu missatge d’enguany és el següent: “Cors fervents, peus en camí.” Els termes utilitzats afavoreixen la seva lectura i ens animen a desentranyar el seu contingut per preguntar-nos què voldrà dir el papa apel·lant al cor i als peus de cada seguidor de Jesucrist.El text es basa en l’escena d’Emaús. Dos deixebles se’n van desencantats de Jerusalem després de la mort del Mestre. Durant el viatge de retorn es troben un desconegut que els explica què ha passat a la capital. Escoltant el relat, el cor se’ls encén d’entusiasme i reconeixen “al partir el pa” que el desconegut és Jesucrist. Tant el Senyor com el fet de l’Eucaristia viscuda amb Ell, transforma els cors dels deixebles i es posen en camí per anunciar la seva presència a tots els pobles i a totes les generacions. A totes les èpoques ha passat el mateix. També en l’actual, que ens compromet a nosaltres. Gràcies a la trobada amb Jesús ens canvia la vida per donar-ho a conèixer amb molta alegria i per sentir la seva ajuda davant de les dificultats, els desànims, els fracassos.. perquè Ell no abandona mai als que es posen en camí.