L’ordenació d’un nou sacerdot

A més de les seves qualitats personals i del seu interès per servir el Poble de Déu com a sacerdot, sempre és un motiu de molta alegria per tota la comunitat diocesana que un jove vulgui dedicar la seva vida a aquest ministeri. Vull recordar-vos l’acte que celebrarem a la Catedral amb les paraules del Concili Vaticà II: “La sagrada ordenació els (el) configurarà amb Crist sacerdot; per això han d’acostumar-se a estar units a Ell com a amics, també amb una íntima unió de tota la vida” (OT, 8). A continuació, el citat document –el Decret sobre la Formació Sacerdotal– descriu els caràcters que quedaran impresos en la vida de l’ordenant i el canvi radical que li suposarà en les seves actituds cap als altres i en el seu servei a les comunitats.També el mateix Concili té un altre Decret sobre el Ministeri i Vida dels Preveres que en l’apartat 2 diu: “El mateix Senyor […] en va instituir alguns com a ministres que, en el grup dels fidels, tinguessin la sagrada potestat de l’orde per oferir el sacrifici i perdonar els pecats, i que exercissin públicament, en nom de Crist, el ministeri sacerdotal a favor dels homes. […] I fossin els col·laboradors de l’ordre episcopal per realitzar adequadament la missió apostòlica confiada per Crist.” No us aclapararé amb moltes cites de documents dels últims Papes o dels Sínodes celebrats a l’Església sobre aquest important tema. El meu desig és compartir amb tots l’alegria que suposa aquesta ordenació i sol·licitar de tots vosaltres oracions perquè altres joves iniciïn aquest camí de lliurament i servei. Per a això fa falta que les famílies animin els més joves a un plantejament vocacional cap al sacerdoci i que tots els sacerdots, membres de Vida Consagrada i comunitats generin temps i espais d’estima i valor al ministeri. Això és fonamental per a la vida de l’Església, a més d’un gran bé per a la societat. Ells anuncien i celebren Jesucrist, explicant la Paraula, vivint els sagraments i mostrant el camí de la fraternitat en el compartir i tractant amb equitat i dignitat totes les persones, a més de conservar el patrimoni religiós i procurar la comunió a l’interior de la comunitat i la cohesió dels grups socials. La trajectòria dels sacerdots en la nostra diòcesi és prou coneguda i tots recordeu el bé que han fet alguns d’ells a la vostra família o a la vostra comunitat parroquial. Constantment rebo proves d’agraïment per la seva tasca. També és cert que necessitem revisar la nostra vida, purificar el tracte improcedent i treballar amb coherència seguint la missió que ens ha confiat l’Església i que cadascú ha acollit amb enteresa i amb il·lusió. Amb total integritat.Per això considerem valenta la decisió de Joshua i necessitarà sempre la força del Senyor per continuar amb autenticitat la seva vida i el seu ministeri. Comptarà amb la nostra ajuda i la nostra oració perquè així sigui. Ell repeteix que està molt agraït a la diòcesi pel seu acolliment i per les seves constants mostres d’afecte. Des d’ara li retornarem el millor de nosaltres per acompanyar-lo en el seu servei.