Cristians perseguits

Fa temps que no proposava a la vostra consideració aquest tema tan important per al desenvolupament equilibrat de les relacions personals i entre els pobles. Ho vaig fer el maig del 2019 i alguns de vosaltres em vau agrair llavors la referència davant una situació, i un problema, que té poques al·lusions en la nostra societat. Ens hem acostumat a escoltar reclamacions i reivindicacions de molts sectors socials a causa de la falta de treball, d’atenció mèdica o d’una educació digna. Ens sap greu. També quan comprovem que alguns col·lectius experimenten el rebuig i l’exclusió per la seva pell, la seva ètnia o el seu nivell cultural.

Però sense menysvalorar altres dificultats i sofriments de tants grups, avui vull delimitar aquesta preocupació i fixar-me en la persecució que pateixen persones i comunitats cristianes arreu del món, precisament per la seva fe en Jesucrist. Sento que se’n parla poc als mitjans del nostre entorn i no s’hi dona excessiva importància. L’incendi i la destrucció d’una església i la matança d’un grup de catòlics en qualsevol país, digui’s Nigèria o el Pakistan, no és motiu d’alarma. O la prohibició expressa de manifestar públicament la fe tampoc constitueix un escàndol social en els nostres ambients lliures i democràtics tan propensos a aixecar la veu davant qualsevol deficiència o manca de serveis públics. No em sembla correcta l’afirmació que cada grup defensi “els seus”. Cal que la persona estigui sempre al centre i la defensa dels drets no és divisible segons els gustos i interessos de grup. 

El tractament d’aquest gran problema ve suggerit per la lectura de l’Informe sobre la llibertat religiosa en el món 2023 que elabora la institució Ajuda a l’Església Necessitada i que ha fet públic fa unes setmanes. L’han presentat en un doble format: un volum de 952 pàgines en què es descriuen els plantejaments, els criteris, les metodologies i les conclusions de l’estudi, al qual acompanya un índex de països (més de 150, amb un estudi detallat de cadascun) i un fullet anomenat Resum executiu que pot ser manejat amb facilitat i aporta molta claredat per als interessats en aquesta qüestió. També per a tothom. Us aconsello la seva lectura, no us decebrà. L’Informe està fet amb uns paràmetres científics que el doten d’una gran fiabilitat i els seus autors tenen una llarga experiència perquè ja fa molts anys que treballen en aquest tema.

"Alguns col·lectius experimenten el rebuig i l’exclusió per la seva pell, la seva ètnia o el seu nivell cultural"
​

Només pretenc amb aquestes línies encuriosir els lectors sobre un estudi que implica tothom en els seus efectes, ens ajuda a prendre consciència d’injustícies generals i ens alerta de no caure en el lament constant sinó treballar, cadascú des de la responsabilitat que cal assumir en un lloc i en un temps determinat, evitant la proliferació d’atacs als Drets Humans i, en concret, al dret a la llibertat religiosa.

A les primeres pàgines del Resum, després d’una introducció i un pròleg, estan sintetitzades les conclusions principals, disset, dividides en tres categories: roja, que indica persecució; taronja, que indica discriminació; i “en observació”, amb preocupants factors cap a una important degradació de la llibertat religiosa. I s’afirma que “durant el període d’aquest informe, la persecució s’ha aguditzat i concentrat, i ha augmentat la impunitat. Això s’ha manifestat en violacions extremes de l’article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans de l’ONU: el dret a la llibertat de pensament, consciència i religió”.

Generalment, és acceptat que l’elenc dels drets s’inspira en textos evangèlics, encara que la seva aprovació solemne es va materialitzar al segle XX; vull dir que el missatge de Jesucrist ens obliga molt més als catòlics des de fa dos mil anys.