Esperar Nadal

L’inici del nostre any cristià és molt més humil. Exteriorment, ningú nota que hem canviat de període: no hi ha coets ni sorolls, ni ho anuncien les cadenes de televisió. Però els cristians experimentem un profund canvi ambiental en la nostra vida de fe i ens disposem a preparar el naixement del Senyor. Per aquest motiu l’Església proposa quatre setmanes per encaminar la nostra disposició a viure la profunda alegria de participar de la salvació del Messies, el Fill de Déu. Sense estridències ni excessives xerinoles; amb humilitat i acceptació de la petitesa, com assenyala el mateix esdeveniment de Nadal: pessebre, nit freda, solitud dels pares de Jesús davant del part, admiració d’uns pastors amb els seus animals domèstics i el suau cant dels àngels que crida les estrelles a sumar-se al prodigi del Nen que neix i que transforma les nostres vides.Els cristians ens sorprenem i contemplem les mil maneres de representació del misteri. Però també se’ns exigeix un profund canvi de vida que esberli els nostres cors egoistes i promogui una autèntica solidaritat cap als qui ens envolten, als quals desitgem amor i pau. Ens recordem mútuament que no són paraules boniques sinó una exigència ineludible per perpetuar la realitat anunciada per Jesucrist i no perdre mai l’esperança d’aconseguir-ho, segons les responsabilitats i les funcions que cadascú exerceix. Ningú pot oblidar la contemplació del món amb les seves mancances, les seves desigualtats i les seves injustícies i quedar-se indiferent; ha de ser actiu en la cerca de solucions per a tothom, i per a això cal la preparació personal i comunitària.Per a preparar-nos, l’Església ens ofereix un temps d’espera, l’Advent. Cal dedicar més temps a l’oració, tenir millor disposició per escoltar la Paraula de Déu, valent-nos de les persones que hi apareixen com a models d’aquest temps: els profetes, sant Joan Baptista, sant Josep, la Mare de Déu i, per descomptat, una actitud sincera per ajudar i tenir compassió cap als qui més sofreixen. Ells són autèntics i típics models per a l’Advent. Busqueu també entre nosaltres altres models que ens ajudin a promoure i viure l’esperança. Renuncieu a seguir els qui fomenten el rancor, fugint de la pràctica de la trobada, del diàleg i de l’amor. Rebutgeu totes les crides a l’ús de la força com un mitjà d’imposició que genera més enfrontament i posteriors venjances. Hi ha massa guerres que se salden amb més sofriments i més morts! Cuideu les paraules que fereixen i separen. No caigueu mai en el descoratjament o la indiferència davant dels problemes. No digueu mai que és impossible el que anuncia Jesús amb una candidesa exemplar i, al mateix temps, amb una atracció infinita, que uneix l’acollida, l’alegria i l’esperança.Preparar-nos és concretar els signes d’esperar contra tota esperança. Davant de les guerres que no semblen acabar mai, sobretot la que es lliura a la terra de Jesús. Davant del fenomen de la immigració que no para de produir morts. Davant dels abusos sexuals que s’han donat a l’interior de l’Església per membres sense escrúpols: reconeixem que és una xacra social, i per això demanem més responsabilitat i solucions universals per atendre les víctimes. I quan vegeu que alguna cosa és negativa prepareu l’Advent amb els ulls posats en el Senyor i en millorar la vida del nostre proïsme. Amb la meva benedicció i afecte.