Els mitjans de comunicació social
Com tots els productes fets per les mans i la intel·ligència de l’ésser humà aquests procediments comunicatius contenen alhora avantatges i perills en la seva utilització; tot depèn de l’actitud de cadascú davant dels instruments que ens proporciona la ciència per permetre un millor benestar en la nostra vida o per pervertir les nostres conductes i costums. “Tot depèn de.” Com deia sorneguerament un amic del meu pare, que mitjançava en la compravenda d’immobles i finques, quan li preguntaven pel valor de determinat bé mai assenyalava el preu: sempre depenia de l’interès mostrat pel venedor o pel comprador.Explico tot això per valorar en la seva justa mesura la importància dels mitjans de comunicació en una societat com la nostra que es vanagloria d’oberta, democràtica i respectuosa amb tot i amb tots. La línia vermella queda fixada en la dignitat de la persona amb els drets humans com a suport o amb l’Evangeli com a fonament vital, i també en la cerca de la veritat i la repulsa de la mentida. I ho dic unint-me al sentiment de l’Església amb motiu de la celebració diumenge que ve de la 58a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que coincideix amb la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, el qual, en el seu comiat, deia als deixebles que s’encarreguessin de transmetre al món sencer el seu missatge i la seva obra. Des d’aquell moment una de les missions fonamentals del cristià és la comunicació de l’Evangeli als altres perquè dona sentit i felicitat a les seves vides i mostra l’immens amor de Déu a les seves criatures.L’Església ha estat sempre a prop dels mitjans perquè en el que és essencial concorda amb la seva funció elemental: donar a conèixer fets, comunicar opinions i conformar un estat determinat de referència social. A vegades ha lamentat els excessos que han produït algunes notícies negatives, però sempre ha valorat la cerca de la veritat i la denúncia de les injustícies.El missatge del papa per a aquesta jornada, titulat Intel·ligència artificial i saviesa del cor: per a una comunicació plenament humana, comença amb una pregunta: com podem continuar sent plenament humans i orientar cap al bé l’actual procés de canvi cultural? Continua advocant per iniciar el recorregut des del cor per augmentar les referències amables i evitar que la riquesa tecnològica actual privi d’humanitat les relacions socials; també alerta dels perills i l’oportunitat de l’anomenada intel·ligència artificial, anteposant sempre el creixement integral humà. Acaba amb unes preguntes punyents que ens ajuden a la reflexió, tot afirmant que “correspon a l’home decidir si es converteix en aliment d’algorismes o, en canvi, si alimenta el seu cor amb la llibertat sense la qual no creixeria en saviesa”.Gràcies a tots els comunicadors i empreses per cercar la veritat i pel suport a la llibertat.
