L’assemblea de la diòcesi
L’Església viu en aquests moments una situació peculiar. Recordeu que el papa Francesc va convocar un Sínode de Bisbes en què ha volgut que tots ens sentim implicats perquè el tema de reflexió proposat és sobre la mateixa naturalesa sinodal. També n’ha ampliat la participació, no només als bisbes sinó als preveres, religiosos i laics, i per això ha generat una certa sorpresa en alguns grups i, al mateix temps, una gran esperança per l’enfocament renovador que suposa. Encara que els sínodes habitualment es desenvolupen durant un mes, el papa va decidir allargar-lo a dues sessions d’un mes, a l’octubre de l’any 2023 i del 2024. Ara vivim en un període intermedi amb sensacions diferents: per una banda, estem satisfets per l’enorme treball fet amb abundant participació i, per l’altra, expectants pel resultat de la pròxima i última sessió.La nostra diòcesi ha participat amb interès en el sínode des del primer moment en què va ser convocat (octubre de 2021) i ha presentat aportacions i suggeriments sobre tot allò que ens demanava la Secretaria General, amb un ritme similar al de les altres diòcesis coordinades per la Conferència Episcopal Espanyola. S’han format grups per arxiprestats i parròquies i, a més, la gran majoria de sacerdots s’han esforçat per orientar les reunions i explicar els passos que anava fent el procés sinodal. Durant aquest curs que acaba s’ha desenvolupat un treball intens i molt profitós, el resultat del qual serà objecte de reflexió a la pròxima assemblea. Hi ha hagut moltes reunions en què s’ha resat, s’ha escoltat i s’ha parlat amb un clar afany de construir entre tots unes comunitats més participatives, amb la responsabilitat compartida entre membres ordenats i poble fidel, més acollidores i més lliures per acabar amb un més i millor impuls evangelitzador. El treball que es presentarà molt resumit en un format de sis folis, no us el puc reproduir aquí, però sí que desitjo que en conegueu una breu síntesi.Els arxiprestats, el Consell de Presbiteri i els grups de professionals cristians que han treballat el qüestionari lliurat per a la preparació de la segona fase del sínode han remarcat –només enumero els enunciats dels epígrafs– aquests aspectes: 1. Criteris i conviccions compartides. La sinodalitat és per a l’Església un “signe dels temps” que la nostra generació ha de saber escrutar i afrontar. Hem de valorar si el que fem i descobrim està servint l’objectiu sinodal. Hem de treballar amb un determinat estil d’actuació pastoral.2. Inquietuds i àmbits que recullen l’ànim de la diversitat de treballs pastorals.3. Accions que hem d’iniciar o intensificar per aconseguir camins d’esperança en el procés de viure i anunciar l’Evangeli. Cal sumar totes les sensibilitats, corresponsabilitzar per a créixer i ser més eficaços, servir, formar –tant en l’àmbit diocesà com interdiocesà i universal–, celebrar la fe i pregar.Tots hi som comptats, sense excloure ningú, per assolir aquestes bones pretensions.
