En la vellesa, no m’abandonis

No fa falta assenyalar la importància del tracte donat als ancians, perquè sentiu a prop la preocupació en atendre els pares en la vostra família, amb molts anys d’experiència vital i una gran saviesa en els seus consells i orientacions. Tanmateix, l’atenció familiar és molt variada, ja que la situació de cada família és diferent; depèn, entre altres paràmetres, de la salut/malaltia, els ingressos familiars o el nombre de persones en situació precària. Tot i reconèixer la gran dificultat per generalitzar i donar una solució adequada als diversos casos, és important, per nosaltres, assenyalar i aconsellar, sobretot, l’actitud de cadascú davant una problemàtica que a vegades ens desborda i ens omple d’angoixa. Per això demanem paciència i constància en el tracte, fortalesa en la lectura de la Paraula i participació en els sagraments que fonamenten la nostra vida. Aquestes tres actituds haurien d’anar lligades a la consideració sobre la gratitud. A vegades ens oblidem del que han fet per nosaltres i afloren tensions i comparacions familiars entre germans i nebots sobre el repartiment de les càrregues dels vells. Que no ens dolgui agrair!Últimament han proliferat les residències de gent gran. És una solució per a moltes famílies que no poden conciliar el treball ordinari, que permet el manteniment de tots, amb altres obligacions igualment importants: la criança dels més joves i la cura dels més grans. I troben la solució en una residència. Ningú pot jutjar el gest d’una família diferent de la nostra perquè es dona per descomptat que es busca el millor per a tothom: o el domicili de sempre, o el dels fills amb els nets, o un centre assistencial on terceres persones s’ocupen de tot. Sobre aquestes possibilitats pot haver-hi moltes altres variants. En totes aquestes situacions trobareu persones que es lliuren, amb tot l’afecte del món, als altres, i persones amb una incomprensible fredor. I això ens deixa sorpresos o escandalitzats, admirant o repudiant una possibilitat o l’altra. A tots se’ns demana mantenir amb claredat una característica humana que honora qui la practica i que fonamenta la vida de milions de creients: l’amor als altres, sense límits. És, d’altra banda, el manament central que ens ordena el mateix Jesucrist, i que de vegades és enutjós, perquè s’imposa a l’egoisme que sovint manegem per defensar els nostres gustos o interessos; però el seu exercici és font de sentit i felicitat per al qui ho intenta i, com a conseqüència, per al nostre proïsme i, en concret, per als nostres vells.Acabo amb una frase del Missatge del papa Francesc qui, pels seus anys viscuts, entén perfectament la situació dels ancians i és exemple del que diem per la seva experiència i per la saviesa acumulada en la relació amb els altres: “En aquesta jornada [...] dedicada a ells, no deixem de mostrar la nostra tendresa als avis i gent gran de les nostres famílies, visitem els qui estan desanimats o els qui ja no esperen que un futur diferent sigui possible. A l’actitud egoista que porta al rebuig i a la solitud contraposem-hi el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir no t’abandonaré! i d’emprendre un camí diferent.” Belles paraules que ens animen a modificar els nostres freds comportaments.