La piadosa visita al cementiri

És cert que actualment tenim tendència a amagar la realitat de la mort. L’apartem dels nostres domicilis i preferim que els qui moren siguin atesos per empreses especialitzades. No volem que els nens i adolescents pateixin pels familiars que moren, però tampoc els proporcionem recursos per afrontar aquesta realitat ineludible. Ens fa por parlar de la mort o, almenys, ens incomoda, perquè ens obliga a afrontar la nostra pròpia finitud. Ens hem acostumat a modelar el cos humà amb innombrables procediments que allarguen l’eterna i bella joventut fugint de les arrugues i les limitacions de la vellesa. Sembla que molesta la contemplació dels cossos ancians. Segurament sempre ha estat així, diran els sociòlegs, i no hi ha cap dubte que en totes les èpoques hi ha hagut un temor reverencial davant la mort. Els llibres en són testimonis privilegiats en cada període perquè ens descriuen les tradicions funeràries i les atencions dels últims dies a l’ésser humà. En el passat i, sobretot, en el present, perquè ens afecta de ple, busquem una resposta a la condició mortal.La resposta cristiana ens l’ofereix Jesucrist. Les seves paraules i els seus gestos són un camí segur per a la nostra vida. Acudim a Ell quan arriben dificultats i quan gaudim d’alguna mena de felicitat personal, familiar o professional. Per descomptat, tenim confiança davant les preguntes radicals sobre el sentit de la vida present i futura. Quan anem als funerals llegim o sentim que la mort no és el final de tot, i ho creiem i acceptem, perquè des de la visió de l’eternitat comprenem d’una altra manera millor les nostres relacions amb els altres i la condició antropològica del nostre ésser. I Jesucrist ens ho ensenya amb la mateixa experiència fins a la mort en creu, després de suportar els sofriments de la passió, fins a la Resurrecció. La situació del creient el porta de manera indiscutible cap a l’oració, que el vincula amb el Senyor i l’anima a sol·licitar el millor per als difunts. Els qui durant aquests dies aneu al cementiri, reseu per ells i participeu de l’Eucaristia, misteri de la Mort i Resurrecció del Senyor, ja que és el més important que pot fer un cristià en aquestes jornades. I sempre.