VIII jornada mundial dels pobres

La meva primera constatació d’enguany és que encara que insistim en aquesta mena de jornades, fem celebracions o ens comprometem, una bona part de la nostra societat manté el discurs sobre la riquesa de la nostra institució eclesial. Encara que fem servir moltes vegades la paraula, que argumentem amb les activitats socials d’un munt de persones i institucions d’Església, que hi ha admiració per aquest fet..., es continua amb l’acusació de falta de sensibilitat cristiana davant d’aquesta flagrant desigualtat. Fent un pas més en aquest sentit, ens sembla encara més injust l’acusació d’incoherència entre els mandats del Senyor i les vides dels seus seguidors. En la llarga història de l’Església hi ha ombres que han de ser reconegudes i esmenades, però hi ha també molta llum en l’actuació dels seus membres, alguns d’anònims i d’altres reconeguts i admirats per tothom fins al punt de ser proposats com a dignes models de caritat cristiana cap als que els envolten. Són sants que han gastat les seves vides al servei del proïsme com a clara conseqüència del seguiment de Jesucrist.Amb motiu d’aquesta Jornada s’han preparat a la nostra diòcesi algunes activitats centrades en la pregària i en la celebració per ajudar i sensibilitzar en el camí assenyalat pel papa Francesc, com les que, per exemple, hi ha a la parròquia de sant Antoni Maria Claret durant la tarda d’aquest dissabte, obertes a tothom que hi vulgui participar.En el clima d’aquesta proposta universal em sembla oportú, com cada any, fer referència al Missatge que escriu el papa Francesc com a reflexió per a la Jornada. L’ha titulat La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu (cf. Siràcida 21,5). En l’any dedicat a l’oració, amb vista al pròxim Jubileu Ordinari 2025, el Missatge se centra en la pregària del pobre que sempre és escoltada per Déu i és un camí segur per trobar-se amb tots els pobres i compartir el seu sofriment. Hi ha molts temes relacionats amb la fe en Déu i amb l’observança de la llei als quals l’autor del llibre de l’Eclesiàstic dedica la seva atenció, però dona un espai més important a la pregària que, des de la seva joventut, hi recorria sovint tot buscant la saviesa. El text comença amb la referència a la Paraula de Déu i continua la reflexió afirmant el lloc privilegiat dels pobres en el cor de Déu; denunciant la violència provocada per les guerres que produeixen molts més pobres; defensant la necessària humilitat de cor per reconèixer-se pobre, sense recursos materials i només posant la confiança en Ell. Fa referència a alguna biografia de cristians modèlics i afirma taxativament: “L’oració troba la confirmació de la seva pròpia autenticitat en la caritat que es fa trobada i proximitat.”Dedica les últimes línies a recordar el lema de l’Any Sant aconsellant que cadascú ha de fer-se pelegrí de l’esperança i amic dels pobres, seguint les petjades de Jesús.