La Quaresma del Jubileu
Heu pogut comprovar com durant aquest any accentuem els aspectes més importants de la vida cristiana que ens suggereix el Papa en la convocatòria jubilar. Desitjo que les diverses reflexions i aportacions que ens adrecem els uns als altres ens ajudin a aprofundir en les virtuts cristianes, evitant el cansament de sentir-ho repetidament i la rutina de parlar-ne. La gent de Càritas edita cada any un llibre per facilitar la vivència del temps quaresmal. El proposen per a tothom i és conegut i utilitzat per molts de vosaltres. El llibre d’aquest 2025 porta per títol Allí on ens necessites, obrim camí a l’esperança. Em sembla molt adient. Us ofereixo algunes frases, paràgrafs i titulars perquè sigui conegut per molts més lectors de tots els àmbits socials i eclesials.
Caminar és un acte d’esperança, saber que arribarem a una meta sense tenir la certesa de com serà el camí, com l’hem de transitar i quines alegries i obstacles hi trobarem. El temps quaresmal ens convida a posar-nos dempeus, a agafar el nostre bastó i una petita motxilla, i a avançar cap a la meta de la Pasqua, cap a la trobada amb Aquell que dona sentit a la nostra vida: Jesús.
Necessitem esperança. Tots coincidim que el dolor més gran que vivim actualment és la realitat de les guerres, totes les situacions de violència i conflicte que impedeixen viure en la pau i l’harmonia per a les quals hem estat creats. Ens dol la tragèdia d’una humanitat que oblida els drames del passat i torna a ensopegar amb la brutalitat de la violència. Davant d’això, molts grups humans es desanimen, s’angoixen o es deixen vèncer. El papa Francesc proposa alguns signes d’esperança que, després de descriure els efectes negatius de les diverses situacions, ens assenyalen les llums que aixequen l’ànim i la confiança. Acceptant la vulnerabilitat, existeixen camins per a l’esperança. Fins i tot Jesús es presenta com un home vulnerable, des del pessebre fins a la creu. La seva vida és un exemple que tenir cura dels altres, començant per les persones més fràgils, és el camí cap a una vida més plena.
La meva vulnerabilitat és un reflex del camí de Jesús cap a la Pasqua. A la societat actual, marcada per l’individualisme i l’autosuficiència, s’han produït grans oblits pel que fa a la nostra petitesa i a la solidaritat amb els altres. Recordeu una vegada més el contingut de l’encíclica Fratelli tutti, on el papa Francesc ens indica les exigències de la fraternitat, que no és una opció entre d’altres, sinó el germen essencial a través del qual podem descobrir la paternitat de Déu. I tot això des de la bondat, des de la sobrietat, des de l’hospitalitat fraterna, des de la tendresa. Com podeu veure, el nostre recorregut té molts matisos que ens permeten entreveure la presència de Jesucrist enmig nostre.
Déu vulgui que els cristians siguin llums del Ressuscitat per proposar a tothom un camí nou, ple d’esperança, que ens condueixi fins a la Pasqua.
