Anuncis prometedors
Fa pocs dies que la ministra de Sanitat ha anunciat que estan valorant la supressió de les guàrdies mèdiques de 24 hores. Com que res passa perquè sí, just fa 15 dies que el consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha premiat el servei d’urgències pel millor projecte hospitalari per a la conciliació laboral i familiar el 2023. I és que precisament una de les mesures d’aquest projecte ha estat eliminar les guàrdies de 24 hores entre setmana. I ens ha costat. Per què? Perquè eliminar les guàrdies de 24 hores no és fàcil. Perquè el nostre sistema actual (vigent des del 1986) sobreviu gràcies que la majoria dels metges d’aquest país treballen el 150% de la seva jornada. Amb el vistiplau dels professionals? Doncs en moltes ocasions, sí. Perquè, malauradament, en el nostre país el sou dels facultatius es compensa mitjançant aquestes guàrdies. Però, com deia, aquest sistema, pensant amb la mentalitat dels 90, cada cop és menys vàlid per a aquelles metgesses que van néixer el 2000 i que escolliran plaça de residència durant aquest abril. I que per bé o per malament tenen altres prioritats a la vida. En primer lloc, cal recordar que estar de guàrdia vol dir estar disponible per atendre una urgència o necessitat puntual d’un pacient, generalment fora de l’horari habitual d’atenció a Lleida o a Sort. A les urgències el volum de pacients que visitem fa que no parlem de guàrdies sinó d’atenció continuada, ja que els professionals atenen pacients de forma ininterrompuda, matí, tarda i nit, de dilluns a diumenge (si hi ha algun partit de futbol important, una mica menys). O els cirurgians, que, per sort dels pacients, operen a qualsevol moment del dia si es tracta de salvar la vida del malalt. La solució no és eliminar les guàrdies de 24 hores de soca-rel. Probablement hi ha determinats especialistes que sí que poden fer-les. Però d’altres no. I aquest anunci espero que porti una reflexió profunda sobre remuneracions i facultatius necessaris i generi una anàlisi complexa però necessari. És evident que per als ciutadans és millor que a les 2 del matí el dia que tens un infart no t’atengui algú que porta 18 hores despert. Perquè ningú tria quan té una arrítmia o un accident, però recordin que res passa perquè sí.