‘7291’

Portem una setmana amb celebracions i commemoracions sobre com va la ser la pandèmia de la COVID. Programes especials, entrevistes a professionals, debats i col·loquis… per avaluar si realment aquella pandèmia va ser perquè prenguéssim consciència de la feblesa del nostre sistema de salut o no. Sembla que no. Aquests dies llegia que, mentre estem decidint si augmentem les partides pressupostàries a Defensa, el pressupost per a Salut ja és la 4a despesa del Govern. Amb una població cada cop més envellida i que, paradoxalment gràcies al sistema, encara necessita més inversió a mesura que allarguem l’esperança de vida. Però com que res passa perquè sí, aprofitant que parlem de gent gran, no puc fer més que recomanar-los que si no ho han fet, vegin el documental que ha fet RTVE sobre la gestió de les residències a Madrid. El documental porta per nom 7291. Aquest número fa referència a les persones grans que van morir perquè no van ser derivades a Hospitals durant la COVID i avalua quina va ser la gestió de Díaz Ayuso. Una gestió que va convertir Madrid en la regió europea amb major excés de mortalitat el 2020. Tot i la incertesa d’aquells dies, a totes les comunitats hi havia gent gran i residències. Hi ha molts casos particulars que estan sent investigats per la justícia. Però per sort no totes les administracions sanitàries van optar per l’abandonament dels grans, de les seves cuidadores i de les seves famílies amb l’excusa d’un virus que requeria l’aïllament. Estic segur que d’aquí a uns anys avaluarem l’impacte emocional que van patir aquelles famílies que van deixar de tenir contacte amb el seu familiar en una residència i van acabar rebent una urna amb cendres. Quanta feina van haver de fer les treballadores socials aquells dies. Altre cop mostrem com d’importants són aquells governants que escollim, i que les seves decisions tenen conseqüències. Durant la pandèmia vaig deixar de discutir amb aquells que negaven l’existència de la pandèmia i que la mortalitat era un invent per poder clausurar les llibertats. Les dades, com sempre, no es poden amagar i mostren que la llibertat va costar moltes vides, precisament d’aquells que en temps passat van lluitar perquè puguem gaudir de la llibertat que tenim avui en dia.