Dades
La Teresa havia quedat per dinar amb el seu marit però no arribava. Vivien a Girona però aquell matí ell havia anat a Barcelona. Portava 30 minuts de retard, i no contestava al telèfon. Feia estona que havia rebut el missatge on li deia que ja venia. Al cap d’una hora es va preocupar. No agafava el telèfon i va decidir trucar a l’Hospital Josep Trueta per si hi havia anat algun pacient víctima d’accident de trànsit, però li van dir que no. Va decidir marxar cap a casa. A l’arribar va comprovar que no hi era i va trobar damunt la taula l’analítica de sang que havia imprès a través de La meva salut. Va entrar a l’app del seu marit i hi va trobar un informe del SEM on llegia que el seu marit havia patit un accident de trànsit i que era traslladat a l’Hospital Can Ruti. Li va fer un salt el cor. Ja l’havia trobat. Va seguir llegint i els resultats del TAC que li havien fet mostraven moltes fractures i contusions que no va poder entendre. En aquell moment el telèfon va sonar. A ella també l’estaven buscant des de l’Hospital. Amb tanta por com preguntes va marxar cap a Badalona. Aquesta situació no és fictícia. Amb alguns matisos, és una història real i com que res passa perquè sí, aquella història ha estat l’origen d’un estudi científic. Estem preparats per a poder veure resultats de La meva salut sense l’acompanyament d’un professional? Els americans van descriure que tenir els resultats, encara que fossin dolents, no generava més angoixa en els pacients i en alguns els anava bé. Ara, amb un equip liderat per la Dra. Ramió de l’Hospital Trueta, volem saber si a Catalunya pensem igual. Si els pacients prefereixen poder accedir a resultats de proves sense acompanyament o al contrari, necessiten la interpretació d’un professional, i voldrien que determinats resultats estiguessin bloquejats fins que un facultatiu ho permetés. Si capten el QR que trobaran a l’article podran respondre i ens ajudaran a trobar la resposta. La nostra ment paternalista ens fa creure que hem de “cuidar” els pacients, protegint-los d’una informació que és seva. Però amb uns ciutadans cada cop més empoderats en la gestió de la seva salut, realment facilitar tota la informació disponible seria un exercici d’autonomia o d’abandonament?
