Invisible

El gener de 2020 vaig conèixer part de l’equip de comunicació de l’ICS perquè estàvem preparant la meva setmana com a #ICSfluencer a l’antiga xarxa social Twitter. En aquell projecte durant una setmana teniem l’oportunitat d’explicar la nostra experiència com a professionals des de dins, en el meu cas, com a president del Comitè d’Ètica Assistencial. En aquells dies, quan les notícies sobre la covid de la Xina encara no ens alarmaven prou, vaig conèixer la Laia Brufau. Un any i poc després ella era responsable de comunicació del Departament de Salut, i jo em trobava immers en l’assistència de pacients covid en les diferents onades que estàvem vivint. Res passa perquè sí. I ara, en aquest cinquè aniversari de la pandèmia, ha publicat un llibre que, més enllà de la pandèmia, analitza diferents malalties que hem viscut en els últims anys a Catalunya i, com gairebé sempre, ens n’hem sortit gràcies a la ciència. Passant de la diftèria al virus del Nil, Desafiant l’invisible és un relat de divulgació científica molt àgil, que posa de relleu dos elements que són molt importants, i més en els temps que corren. D’una banda, que una xarxa de salut pública i vigilància epidemiològica potent i robusta és fonamental si volem afrontar amb garanties les epidèmies que vindran (perquè vindran). I d’altra banda, que la gestió en el món de la salut ja no es pot entendre sense la comunicació. El missatge, però, també qui el comunica i en quin moment, és quasi tan important com la distribució de professionals, els recursos que es necessiten o els protocols assistencials. En un moment d’allaus informatives constants, és molt important que els ciutadans tinguin la màxima informació d’aquells que gestionen la salut amb transparència. I aquí els periodistes de salut juguen un paper molt important perquè l’alerta social no es converteixi en alarma, com la mateixa Brufau explicava a la presentació. Aprofito aquestes línies per donar les gràcies a totes aquelles persones que treballen en l’àmbit de la comunicació de la salut, que s’encarreguen de buscar l’equilibri entre els temps periodístics i els temps assistencials pensant en el bé comú. Els animo que aquest Sant Jordi regalin ciència i regalin orgull del nostre sistema públic.