L'urbà fornicador

Si penso en 1992 visualitzo l’apoteosi de la modernitat. Del disseny. Era el triomf de Reginald Perrin, que s’hauria fet ric –altre cop– amb la botiga d’objectes impossibles que va obrir a la mítica sèrie britànica de 1976. I no. Malgrat l’abús del color, encara vivíem en blanc i negre.

Notícia del 29 de febrer de 1992, ara fa vint-i-cinc anys: “L’ajuntament ha de readmetre l’urbà que va fornicar a la Paeria”. La història es remuntava a la nit del 13 al 14 de juny de 1986, quan aquest senyor –desconec si encara està en actiu– va decidir fer-se passar l’avorriment del torn de nit contractant els serveis d’un parell de prostitutes. Al solemne saló de plens i sota l’atenta mirada de la Verge dels Paers que va pintar Jaume Ferrer al segle XV, el policia municipal satisfeia els seus desitjos sense importar-li gaire si el palau quedava desatès perquè ell estava per una altra cosa. Quan es va tornar a posar l’uniforme va pagar a les professionals amb un taló sense fons, per arrodonir-ho. Elles no ho sabien quan el van acceptar, no cal dir-ho, però tan bon punt el banc els va donar la desagradable notícia van anar a reclamar la quantitat acordada a la Guàrdia Urbana, que al cap i a la fi era un agent de servei qui les havia contractat.

I es va destapar el pastís. SEGRE el va batejar com “l’urbà fornicador” i l’expressió va fer fortuna. Amb aquest nom es coneixeria aviat arreu de l’Estat. El 1988 el ple de l’ajuntament va acordar per unanimitat expulsar-lo del cos, però ell va recórrer i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar la raó. Allò era una falta greu, cert. Però n’hi havia prou amb un any de suspensió de sou i feina. La Paeria, perplexa, va presentar un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem, però de res no va servir.

El 1992, l’any dels prodigis, l’urbà fornicador retornava a la Urbana de Lleida. Vint-i-cinc anys després, la notícia és la còpula caricaturitzada per la revista El Jueves de la infanta Cristina i el seu marit, condemnat a no anar a la presó. Amb el mateix dibuix però amb els reis de protagonistes es va segrestar la publicació. Ara no. Però tampoc no és que hagin canviat les regles del joc: el raper Valtonyc ha estat condemnat a tres anys i sis mesos per injúries al Rei. Ja ho diu Miquel Roca que tots som iguals davant la llei.

Diari SEGRE del 27 de desembre del 1992

Clica a la imatge per veure el retall en alta resolució.