El nom a la bústia

La va deixar lligada al llit i li va dir “ho sento” abans de marxar. Ella ho va sentir més. La descripció que va fer a la policia va permetre elaborar un retrat robot de l’agressor. Desenes de dones van reconèixer el seu violador en aquell dibuix. Va ser detingut i, llavors, la pel·lícula va fer un gir argumental. Albert DeSalvo va confessar, de propina, que era l’estrangulador de Boston. Que s’havia carregat tretze dones entre el juny de 1962 i el gener de 1964 que només tenien en comú que vivien soles. Semblaven deliris, una estratègia de la defensa per fer-lo passar per boig. Però DeSalvo va donar detalls dels crims que no s’havien publicat a la premsa. Tocava dir allò que “sempre saludava”. Que era un home casat i pare de família. Recordem les ensenyances de Dimecres Addams: si et vols disfressar de maníac homicida has de tenir aparença de persona corrent. Ara fa cinquanta anys va ser condemnat a cadena perpètua per quatre dels assassinats que es van poder provar. Poc després es va escapar del centre psiquiàtric on havia quedat internat. Es van viure més de trenta hores de pànic. Sembla ser que es va lliurar. El No-Do en donava una versió que m’agrada més: havia nevat i DeSalvo i els seus còmplices van deixar unes petjades delatores, com sinistres polzets. Fos com fos, el van traslladar a un centre de màxima seguretat, on seria assassinat el 1973. Aleshores, ja li posàvem la cara de Tony Curtis, el memorable estrangulador de Boston en la versió cinematogràfica. Començava la teoria de la conspiració. Va ser ell? Que la víctima més jove fos una noia de 19 anys i la més gran, una senyora de 85 no semblava indicar un modus operandi gaire ortodox. Ell va dir que, simplement, es fixava en el nom de les bústies. Buscava dones que visquessin soles. En tenia prou. L’edat, la raça o l’aspecte físic eren secundaris. El nom feia la cosa. A l’altre costat de l’Atlàntic, que fossin singles les feia, en certa manera, culpables i es descrivia Evelyn Corbin, de 68 anys, com una “atractiva rossa divorciada”. Traducció per als que no han viscut el franquisme: si hagués estat amb l’home, com tocava, això no hauria passat. L’ADN va provar el 2013 que DeSalvo era l’estrangulador de Boston. Cas tancat.