Zoido i Massiel

No he trobat l’autoria de la frase, però es deia. “Amb Franco vivíem millor”. Tela. Vázquez Montalbán li va donar el tomb. Potser la nostàlgia de la joventut feia creure a una generació que contra Franco es vivia millor. I no, ni això. No es vivia millor de cap manera. Ni tan sols provo de justificar l’afirmació: seria un insult al lector. Però em cau a les mans un diari del gener del 1968. Si a París encara no s’havia prohibit prohibir, no cal que la imaginació arribi al poder per visualitzar el franquisme en blanc i negre fent esforços maldestres per semblar mig modern. Amb un Spain is different colava tot. O s’intentava. Paradores Nacionales a discreció, sueques torrant-se al sol... A Llessui aquell gener van estrenar estació d’esquí. Era una de les poques notícies pàtries amb llicència per sortir al No-Do. Eren mals temps per a la informació, malgrat tenir un ministeri del ram: el de don Manuel Fraga. Els diaris feien el que podien. Molts teletips a portada, així era més difícil trepitjar cap ull de poll. Que si cinc secretàries de WH Cot regalaven mitja hora a l’empresa per ajudar a recuperar l’economia britànica, que si el doctor Barnard feia el segon trasplantament de cor a Sud-àfrica... I, de sobte, apareix Joan Manuel Serrat, l’escollit per representar Espanya a Eurovisió. La resta és història.

Serrat renunciaria al festival el 25 de març perquè no se’l deixava cantar en català i s’iniciaria l’operació Massiel. La maquinària diplomàtica del règim es va assegurar que el La, la, la fos un èxit. Segurament, la broma no va costar tan cara com l’1 d’Octubre i, com a mínim, ningú no va prendre mal. Si ho rescato de l’hemeroteca és perquè el 1968 (el 1968!) RTVE subratllava en un comunicat que, malgrat fer fora Serrat, “s’actua amb el més gran respecte envers una llengua que forma part del patrimoni cultural de la nostra pàtria”. I, de sobte, els fatxes d’“amb Franco vivíem millor” em semblen uns visionaris que van saber intuir que es faria una involució fins a tal punt que hi hauria diputats el 2018 que no respectarien l’himne de Catalunya al Parlament. O que un govern es gastaria un pressupost superior al que té la Universitat de Lleida per donar garrotades a tort i a dret per impedir un referèndum. Bé, per tractar de fer-ho que, a sobre, no ho van aconseguir.