Defecacions i desfloraments

La metafòrica defecació de l’actor Willy Toledo, que es va cagar en déu i assegurava que li sobrava merda per cagar-se en el dogma de la santedat i virginitat de la Verge Maria, l’ha portat als calabossos. L’Associació Espanyola d’Advocats Cristians va portar el renec, publicat al Facebook, a Fiscalia. I quan el jutge el va citar a declarar, no s’hi va presentar. Després de fer nit a la garjola, Toledo va dir que li semblava tercermundista que encara existissin en aquest país cinc articles del Codi Penal referents a les ofenses als sentiments religiosos. Segurament, aquesta associació de la pell prima és urbanita. Al món rural els cagaments més estrambòtics poden ser proferits per persones amb profundes conviccions religioses. L’escatologia feta hipèrbole ha funcionat durant segles com a vàlvula d’escapament. No eren renecs seriats, com els d’ara. Hi havia una certa voluntat estilística.

Uns eren incondicionals dels quatre pilans que aguantaven el cagador de Maria Santíssima. Un clàssic. La llargada del renec era directament proporcional al grau d’indignació que es volia deixar palès. Un “redéu!” curt i sonor podia ser suficient. Però si es trencava la corretja del motocultor amb el remolc ple no n’hi havia prou per condensar tota la impotència del pagès cansat i enfadat. “Així baixés nostre senyor en figura de tossino i tota la cort celestial d’àngels enganxats a la cua!” Pur deliri. No consta que cap d’aquests blasfems acabés davant del jutge, com sí que li va passar a un universitari d’Almacelles que feia Història al Roser en els temps en què estudiants i prostitutes convivien en promíscua harmonia al carrer Cavallers.

El maig del 1980 es va editar una revista que portava el nom d’una botiga de preservatius, La higiènica. César Alegre, de 20 anys, hi va publicar un poema en què la virginitat d’una mare superiora desflorada per una víbora queia al terra en forma d’Esperit Sant. El 1981 va ser condemnat a un mes i un dia i a sis anys i un dia d’inhabilitació per vilipendiar, ultratjar i ridiculitzar dos persones de la Santíssima Trinitat i, amb elles, un dels dogmes fonamentals de la religió catòlica, pena ratificada pel Suprem el 1982. Que si canvi, que si Naranjito, però no hi havia prou H&S als supermercats per eliminar la caspa.