No tornaré a ser jove

Hi ha un patetisme entre pueril i commovedor en la ferma creença que els cinquanta són els nous quaranta. I els quaranta els nous trenta... i tantes combinacions de dècades com vulgueu. La pseudofilosofia positivista, amb missatges d’autoajut estampats en tasses, ha infantilitzat una societat immune a l’autocrítica que es creu les seues pròpies mentides piadoses. Temps de coachings i de cites de Paulo Coelho. Les autoritats sanitàries haurien d’alertar que una sobredosi d’unicorns i arcs de Sant Martí pot ser perjudicial per a la salut. Que si mai no t’has sentit profundament desgraciada, mai no seràs feliç. Cinquanta anys són molts anys. Estadísticament, n’has viscut molts més dels que viuràs. Pensar que encara ets jove és d’un optimisme temerari. Qualsevol persona jove –de veritat– em descriuria com una dona de mitjana edat. En el millor dels casos. La temuda middle age, aquella època en què no necessites la capa d’invisibilitat de Harry Potter perquè véns invisible de casa. Això ho pots viure com una tragèdia o com una etapa vital tan apassionant, desconeguda i aterridora com totes les que superem, amb sort. Perquè la vida és tremendament complicada, però l’alternativa és pitjor. No tornaré a ser jove. Una obvietat que Gil de Biedma ja va posar per escrit abans que jo nasqués, quan n’era més del que jo sóc ara. De fet, amb els anys t’adones que hi ha una certa immaduresa en els seus poemes i que potser per això t’agraden tant quan tens vint anys. No tornaré a ser jove, constato sense dramatisme. He fet els cinquanta aquesta setmana, el dia en què es feia pública la decebedora però històrica imatge d’un forat negre. Em va semblar una d’aquelles delicioses bromes del destí. Els que vam néixer l’any que l’home va trepitjar la Lluna sentíem que formàvem part d’una generació especial, espacial. El futur no l’associava al canvi de mil·lenni, el futur començaria just un any abans. Space: 1999 en tenia la culpa. La sèrie ha envellit sense compassió. Aquell futur interestel·lar és un passat en blanc i negre de cartró pedra. Venim de molt lluny. Potser no tant com la base lunar Alpha, però prou per saber que per més mandra que faci la campanya electoral que avui comença, el dia 28 s’ha d’anar votar.