No es podia saber

Hola, M. Rajoy, com va pel Registre Mercantil de Madrid? Per aquí anem fent. Se’n recorda de quan va decidir portar al Constitucional l’Estatut del 2006? Aquell Estatut descafeïnat al qual, com va vaticinar Alfonso Guerra, li van passar el ribot a Madrid ens era ben igual, però que després d’aprovar-lo al Parlament i de votar-lo en referèndum ens el retallessin ens va fer empipar. Escric “empipar” perquè encara havien de passar moltes pantalles per arribar al grau d’emprenyamenta actual. Sense posar-nos d’acord, el 10 de juliol del 2010 vam fer un cop de puny damunt la taula. Un “prou” estil Cuní que es va traduir en una manifestació de més d’un milió de persones a Barcelona. Feia molts anys que l’Onze de Setembre era un festiu com qualsevol altre. L’últim pont de l’estiu. L’independentisme era un moviment minoritari. Era, en passat, que gràcies a vostè es va fer molt gran. “Que Catalunya se’n va! Que se n’està anant!” Iñaki Gabilondo predicant al desert. No hi ha més cec que aquell de miopia política. Després vam voler votar. I ens va dir que no. Que mai. Però ja érem tants que ens vam animar. “El món ens mira”, dèiem, pensant que seríem de sucre si hi havia mòbils gravant. I aquí el vam infravalorar, tot sigui dit. Que encara ens couen els cops de porra. Aquests dies no hi ha tants ferits. Potser és que més fàcil atonyinar avis indefensos que encarar-se a uns joves que ja han perdut la por. Temps enrere teníem líders que eren capaços de posar ordre. Que s’enfilaven a dalt d’un cotxe i contenien una marea en peu de guerra. Però els han empresonat. Els han condemnat a nou anys de presó. De fet, mig Govern de la Generalitat. I la presidenta del Parlament. Ja tenia raó la seua vecepresidenta. No tenim líders perquè la seua formació i els seus aliats electorals els han “descabezado”. Però de la mateixa manera que no van saber preveure el 2010 les conseqüències dels seus actes, la sentència del Tribunal Suprem ha provocat un tsunami. Una onada d’indignació gegantina. Si anant amb el lliri a la mà i les xiruques als peus et condemnen a penes que sumen 100 anys de presó, com contenim ara aquests joves frustrats? Les pilotes de goma no els espanten. Però odi etern als que les disparen. A por ellos.