La pesta

Avui m’hauria agradat exercir de Lola Flores i convidar-vos a tots a la presentació de Batre records (Editorial Fonoll), prevista aquest dilluns a la Biblioteca Pública de Lleida. Ella va animar tota la seua legió de fans al casament de Lolita... i hi va anar tothom. Aquell 25 d’agost del 1983 pronunciaria la mítica frase de “si me queréis, irse”. No se’n va sortir i sa filla es va haver de casar a la sagristia. Jo, ni això. El recull de retrovisors no podrà ser presentat en societat fins a nova ordre. I si només fos això, rai. Som a les pàgines de La pesta de Camus. I no pots evitar de sentir un calfred, un déjà vu impossible que em transporta al que el padrí li’n va dir sempre l’any de la grip. La grippe, segons la premsa de l’època. Va ser el particular coronavirus del segle XX. Els primers malalts es van començar a diagnosticar la tardor del 1918, a la vegada que se certificaven les primeres defuncions. Gent jove, sobretot. El 72% dels morts que hi va haver a Lleida tenien menys de 40 anys, segons un estudi d’Antoni Artigues. Hi havia tanta psicosi que en alguns pobles es va optar per fer emmudir els campanars perquè el toc de difunts desmoralitzava la població. En una sola nit van morir set nens de la Inclusa a la capital del Segrià. El virus actuava amb una gran rapidesa. Des que es manifestaven els primers símptomes fins a la mort del pacient podien transcórrer dos o tres dies però, de vegades, era qüestió d’unes poques hores. Cervera tampoc no va escapar de la pandèmia. Josep Maria Llobet va incloure en el llibre Cent episodis de la Història de Cervera (Diputació de Lleida, 1992) un relat de com durant la festa major del 18, quan tot just es manifestaven els primers casos, la grip es va escampar per tota la comarca. L’aleshores alcalde, Francesc Xuclà, va publicar un ban en què obligava a desinfectar les habitacions dels malalts i anunciava fortes multes per qui no ho complís. Però semblava que no hi havia res capaç de parar el virus. Es va decidir a enterrar els morts de matinada, discretament. Fins i tot es va prohibir d’anar al cementiri el dia de Tots Sants. La grip va durar fins a la primavera del 1919. Nosaltres també sobreviurem. Em faria il·lusió presentar el llibre.