La noia que no recordava res

Ho sento, Rousseau, però no puc comprar-te allò que l’ésser humà és bo per naturalesa, que és la societat la que el corromp. No. Hi ha gent que no mereix viure, encara que em carregui tots els manaments de la correcció política en afirmar-ho. Posem que tens 21 anys i aprofites el pont del primer de maig per anar a la festa major del poble del costat. Uns nois si fa no fa de la teua edat amb qui has estat parlant i prenent copes et diuen que et poden portar a casa, que ells ja marxen i hi ha lloc al cotxe.

Et despertes despullada al seient del darrere. La roba que portaves i les mitges estan trencades. No entens res. Els altres nois de la festa no hi són i el conductor et demana que li facis una fel·lació, com qui pregunta l’hora. T’hi negues. Et fa sortir del vehicle de males maneres. T’empeny, t’insulta i et deixa nua i desconcertada en un descampat.

No recordes absolutament res del que ha passat. Dónes per fet que aquell desgraciat que conduïa el cotxe, un guàrdia civil del teu poble, ha abusat de tu. Però dubtes. L’endemà et surten blaus a les cuixes i et fa mal tot el cos. Ho expliques a poca gent. Cares de pòquer. Com pot ser que no recordis res? El maleït sentiment de culpa assenyalant-te. Que com te n’has anat amb uns nois que no coneixies massa, que si has begut més del compte. Autoflagel·lació i silenci.

Dos mesos després, una noia de 18 anys és violada salvatgement durant els Sanfermines de Pamplona. Tu vius a l’altra punta de la península Ibèrica. T’esgarrifes, com tothom, amb el que va haver de passar aquella pobra noia. I potser penses que qui sap si tu també ets una víctima, encara que ningú et cregui. A aquests indesitjables se’ls coneix com La Manada perquè aquest és el nom d’un grup de WhatsApp on comparteixen proeses sexuals. La Policia Foral de Navarra, que porta el cas, analitza els vídeos i les converses i t’hi troba.

Apareixes inconscient en unes imatges en què et grapegen i et passen la llengua per la cara. “¿Le echasteis burundanga o qué?”, pregunta un milhomes que es va perdre la festa. “¿Está muerta?” I se’n riuen. Se’n riuen de tots. De tu i de nosaltres. Se’n riuen en ple judici. I en tenen motius: a ells els ha caigut un any i mig i a nosaltres, l’ànima als peus.