Vacunes i terraplanistes

Pràctic

ament cada dia arriben notícies de rescats al Mediterrani. Aquests, però, no fugien de la fam o de la guerra. Eren una parella de venecians que s’havien embarcat rumb a Lampedusa, on creien que s’acabava el món. El terraplanisme i els seus derivats fan molta gràcia fins que algun negacionista anat de l’olla proposa una solució mineral miraculosa per combatre el coronavirus. El resultat (oh, sorpresa!) és que 26 persones han resultat intoxicades i el recompte final d’infectats que s’han curat és zero. Aquesta mateixa setmana l’Institut Nacional de Toxicologia alertava de la perillositat d’aquest nou engany. Em genera una perplexitat màxima que això passi al segle XXI. O potser és perquè som al segle XXI, que passa. L’irracionalisme s’ha fet un lloc en la societat moderna. No deixa de ser paradoxal que en l’època en què la humanitat té més fàcil l’accés al coneixement es produeixi un retorn a l’obscurantisme. Hi ha una “dislocació”. Manllevo el títol de l’assaig guanyador del premi Fuster de 1999, que ja adverteixo que el va escriure el meu germà Ferran per tal que no hi hagi suspicàcies. Un exemple de “luxació” el trobem en el binomi art/ciència. L’art (sembla que) s’ha desprès de l’emoció inherent a tot procés creatiu i s’ha transformat en racionalista fins a l’extrem que necessita una capa addicional d’interpretació per explicar el seu significat. Bons temps per als teòrics. Simultàniament, la ciència s’ha convertit, per al gran públic, en emotiva i basada en idees místiques que busquen, fins i tot, un origen sentimental a les malalties o a la sanació. No jutjo qui cau en la temptació, sinó qui s’aprofita de la desesperació. Fa por que, quan el món maldava per la vacuna que ens ha de permetre despertar d’aquest malson, a Berlín s’organitzés una manifestació antivacunes en què es posava en dubte la pandèmia. Potser sí que totes les opinions són respectables, però no totes són vàlides. Anem amb compte amb el que compartim. Som a un clic de la ignorància en forma de fake news cunyadista. Oblidem que la teoria conspiratòria segons la qual les vacunes causen autisme té un pare: Andrew Wakefield, que va perdre el títol de metge i la vergonya en publicar un article a The Lancet que es va demostrar que partia d’estudis erronis i que, a més a més, responien a interessos econòmics.