Moure el món

Segurament no la recollirà cap anuari, però és una de les notícies de l’any. Un pagès del poble belga d’Erquelinnes va moure la fita que marcava el límit de la seua finca 2,29 metres. Mon padrí ja n’hauria tingut prou amb aquesta primera meitat de la història. Sacrilegi. Culpable fins que no es demostri el contrari. Una fita és sagrada. En aquest cas, però, no se les va tindre amb el veí. Resulta que aquell pedrot de 150 quilos també indicava el punt exacte en què França deixa de ser França per convertir-se en Bèlgica. Benvinguts al nord, com en el títol d’una de les comèdies més taquilleres del cinema francès. I una mica de riure sí que fa tot plegat. La fita de la discòrdia va ser col·locada en aquest camp el 1819. La data encara es pot llegir gravada a la pedra, que porta més de 200 anys fent d’àrbitre de les abstraccions humanes. De fons, música dels setanta. Amb vestits impossibles i guitarres no aptes per a lutiers exquisits, Abba fa història a Eurovisió amb Waterloo. I sí, ens hem de remuntar a la sonada derrota de Napoleó el 1815 per posar llum a la foscor en aquest crim contra la cartografia. Va ser aleshores quan es va fixar aquesta frontera, abans i tot que es creés l’estat de Bèlgica el 1830. Per menys, per un pam de terreny, ha corregut la sang des que el món és món. O des que l’habitem els humans. Per això hi ha fites que semblen menhirs, perquè separen odis ancestrals que s’hereten amb el blat, l’ordi o les olives. Algun avantpassat remot va moure una pedra i amb aquell gest va declarar la guerra a totes les generacions de la finca del costat que encara no havien nascut. El pagès de Bèlgica, però, no tenia intenció de crear cap conflicte diplomàtic. Ell només volia maniobrar el tractor sense haver d’estar pendent de la maleïda pedra. A Bousignies-sur-Roc, el poble francès que es va fer petit, s’ho han agafat amb prou humor. L’alcalde d’Erquelinnes, també. “Tampoc no hem fet minvar gaire França”, va dir, sorneguer. Asseguren que aquest cap de setmana tot serà al seu lloc i que no hi haurà represàlies per qui va gosar desafiar l’statu quo des de temps de Napoleó. Bèlgica tornarà a ser 2,29 metres més al nord. I els que som de terra de frontera ens tornarem a preguntar si hi ha fites que s’haurien de moure perquè separen pobles.