La dona de negre

Avui a Lleida la sang arribarà al riu. Metafòricament. Comença una nova edició del Segre de Negre. Potser és que aquest color combina amb tot, però ens fascina. Montse Sanjuan, una de les culpables que es faci aquest festival literari, va començar a llegir novel·les policíaques quan era tan petita que abans d’obrir un llibre li preguntava una mica espantada al seu pare si hi moria algú. “Si és una novel·la policíaca sempre mor algú!” I ella atreta per títols com El misterio del pajarito amarillo encerrado en su jaula seguia els casos de Perry Mason, d’Erle Stanley Gardner, perquè eren llibres que tenien molts diàlegs. Després s’aficionaria a Simenon, Agatha Christie, Patricia Highsmith... fins a arribar al seu preferit, Mankel.

Sempre ha llegit molt. Conserva un exemplar preciós de Rebeca, de Daphne du Maurier, que si no és la primera traducció que va circular a Espanya, deu ser la segona. És tan lectora que es va fer escriptora perquè li va caure a les mans una novel·la policíaca que no li va agradar gens i es va enfadar molt. “Ara em sembla presumptuós”, em reconeixia fa uns anys, “però vaig pensar que jo ho podia fer millor”. I s’hi va posar. D’aquell repte estrictament personal en va sortir La sergent Anna Grimm. Va ser un boom. I ella va correspondre el delit dels lectors creant una saga. Al segon llibre de la Grimm va fer una picada d’ullet a aquests títols que la van atrapar de petita: El misteri del bressol buit. I encara en faria un tercer, Memòria mortal. D’autora desconeguda a vendre els drets per fer una pel·lícula de la sergent Grimm en menys de tres anys. És negrota vocacional i per això reivindica el gènere més enllà d’una moda literària. “Sempre ha funcionat”, assegura. Potser perquè “proporciona entreteniment al lector i, a la vegada, permet a l’autor fer una reflexió sobre el món que ens envolta”.

Sanjuan creu que el gènere negre és la nova novel·la social. Però no volia encasellar-se i es va arriscar amb Dues dones. Canviava totalment de registre. Era una història dura i delicada a la vegada ambientada a la postguerra. No la va poder presentar. La Covid va ser més ràpida. Però el llibre, confinat i tot, va ser un èxit beneït pels lectors amb el premi Caselles, merescut.