Capa a Aitona

El 8 de novembre del 1938 La Vanguardia obria edició amb el titular “Victorioso avance del ejército republicano por la orilla derecha del Bajo Segre”. Ara sabem que va ser una il·lusió. El matí abans Robert Capa havia arribat a Aitona seguint la notícia. Una boira espessa s’havia aliat amb l’exèrcit republicà, que havia intentat una darrera ofensiva per facilitar la retirada de les tropes massacrades a la batalla de l’Ebre des del 25 de juliol. Es va creuar el Segre entre Aitona i Torres i es va aconseguir fer un llarg passadís de 13 quilòmetres que arribava fins a Seròs. Els franquistes es van veure obligats a recular en direcció a Fraga, però el dia 8 va començar la contraofensiva.

Capa va disparar unes 200 fotografies en aquells dies convulsos. Els negatius van passar prop de setanta anys oblidats en l’anomenada “maleta mexicana”, que va adquirir el Centre Internacional de Fotografia de Nova York. El seu director, Brian Wallis, va qualificar la troballa de “sant greal”. Un tresor de més de 3.000 imatges de la Guerra Civil. Les de la batalla del Segre no estaven datades. Primer es va pensar que s’havien fet als voltants de Fraga.

Així consten documentades a Nova York perquè en una de les fotografies un oficial mira un full cartogràfic de l’exèrcit que correspon a la quadrícula de Fraga. Després es va fer una falsa identificació que les situava a Soses. Les serres blaves encerclant l’horitzó eren les mateixes però finalment l’historiador Pol Galitó va poder determinar que totes es van fer a Aitona.

Ara l’ajuntament ha incorporat aquests escenaris al catàleg de Fruiturisme. El diumenge 21 es farà la primera ruta guiada dedicada a Capa. Té una durada aproximada d’una hora i recorre onze punts icònics immortalitzats pel fotoperiodista. Es pot fer per lliure qualsevol època de l’any, però ara és una bona ocasió per mirar-se amb uns altres ulls el mar de color rosa de la floració. La tardor dels presseguers és impressionista. Cada fulla sembla una pinzellada de tons ocres. Després arriba el fred, però els arbres es despullen, deixant una immensa catifa de grocs, marrons i rojos. I torna a començar el cicle de la natura. Veure la boira que va rebre Capa des d’un tossal amb un nom tan poètic com Serrabrisa no té preu.