Pontificar

El pont podia ser molt bo i fer-te avançar o molt dolent i fer-te retrocedir. “De puente a puente y tiro porque se me lleva la corriente.” Aquest pont que no he fet i que deixem enrere compto que ens fa retrocedir més que no pas avançar. Primer festiu: aniversari del referèndum de la Constitució. Ja fa dies que vaig fer els cinquanta i no en tinc memòria. Sí que en tinc, però, de les pintades que van aparèixer al poble aquells dies. Tothora es parlava de votar. Resultava enigmàtic. “Botem?” I com que el significat amb ve baixa no el coneixíem botàvem fins que ens quedàvem sense alè. La transició resumida en un joc de paraules.

Des d’aleshores que el “vota no” va presidir els balls de festa major, perquè el taulado, que així denominàvem l’escenari de l’envelat, se situava just al davant d’aquella paret guixada. Una dècada després, l’aluminosi obligaria a enderrocar l’edifici que reivindicava el no. Metàfores construïdes amb el ciment malalt del franquisme. Va guanyar el sí, és sabut. I em vaig esgarrifar de les conseqüències que va comportar de manera gairebé immediata. Hi ha una època en què sents les notícies de fons però no les escoltes. No gaire, almenys. De sobte, interceptes una frase que reclama tota la teua atenció. Uns pares molt contents amb aquella Constitució acabada d’estrenar van posar-li aquest nom a la seua filla, nascuda aquell històric 6 de desembre. Constitució. Pobra xiqueta. Però algú em va dir que no patís, que potser d’aquí a uns anys li canviarien el nom, com va passar amb els Laurel o les Llibertat d’abans de la guerra. Un altre dany col·lateral d’aquell referèndum va ser la imposició d’una festa laica dos dies abans de la Puríssima. Els ponts adquirien una nova dimensió.

El 1987, després d’anys de polèmiques, el BOE publicava un reial decret “casi con nocturnidad”, segons la crònica de l’ABC, en què es traslladava la festa de la Immaculada Concepció del 8 de desembre al 5 per evitar que es formés aquest aqüeducte pocs dies abans de Nadal. El rebombori va ser tan gran que un mes abans de consumar el sacrilegi el PSOE va fer marxa enrere. “Vencedora, la virgen”, va resumir el bisbe secretari general de la Conferència Episcopal. I fins ara.