Canelons d'àguila imperial

La gallineta deia que no, que visca la revolució, però seguia immutable a la façana del meu institut. Un senyor pollastre. Una àguila franquista embrutant el nom de Màrius Torres. Aquelles incoherències de la transició. Un dia inconcret dels anys noranta va emprendre el darrer vol. Però encara no es va fer net. A pocs metres, a dalt del turó de Gardeny, n’havia quedat una altra de fossilitzada. I no és que passés desapercebuda: eren dotze tones d’infàmia. Ahir la van despenjar. Lluís Carré Bonet, de Vinaixa, ja no ho ha vist. Tenia 22 anys quan va esclatar la Guerra Civil. “Era d’Esquerra Republicana i es va allistar voluntari per lluitar contra el feixisme”, em va explicar el seu net, Jordi Serracant Carré. Va participar a la batalla de Belchite i del front d’Aragó va passar al del Segre, on va ser capturat en combat a finals del 1938. Els franquistes l’anaven a afusellar, però finalment van optar pel que el seu net qualifica de “farsa judicial”. Un consell de guerra en el qual va ser condemnat a dotze anys de presó per “auxili a la rebel·lió”.  Va acabar tancat a la Seu Vella, reconvertida en camp de concentració. El poeta Josep Palau i Fabre, que també hi va estar pres, recordava l’antiga catedral com un lloc terrible, on el fred et calava els ossos i se’t menjaven els polls. Es despertaven, invariablement, amb el so dels trets de l’escamot d’afusellament. Quan a Carré li van oferir la possibilitat de commutar pena a canvi de treballs forçats ni ho va dubtar. Va ser així com va arribar al Camp de Presoners de Gardeny, que depenia de les Colonias Penitenciarias Militarizadas. Fins al 1943 no va recuperar la llibertat, tot i que mai més no es tornaria a sentir lliure del tot. Per això Serracant ha clamat en el desert perquè es recordi aquest passat fosc, perquè a l’actual parc científic i tecnològic es faci un memorial en homenatge als presoners que hi van treballar de sol a sol per construir els edificis militars que s’inaugurarien el 5 de juny del 1945, set mesos després que es tanqués el camp de treball. Final feliç? D’aquella manera. Al seu net Vox l’acaba de portar a fiscalia per aquest tuit irònic a propòsit dels despropòsits sobre la immersió lingüística: “Ja tinc la carn de nen castellanoparlant per fer els canelons.” No sé si riure o plorar.