Un dia del Pilar

Potser només era un rumor, però es va dir que si l’aigua arribava a la Creu s’havia d’evacuar el poble. I el Segre seguia creixent. Secretament, la canalla pensàvem que uns pocs metres més i l’aventura seria completa, però els grans estaven esfereïts i a cada casa hi havia una bossa amb una muda a punt per si calia marxar. La destinació era clara, Maials, costa Genebral amunt. “El mateix camí que vam fer quan la guerra”, deien els de més edat. Altre cop havíem de fugir del riu. Maials com a refugi quan van maldades. Idea reforçada per la cançó d’Indeep que havia estat de moda aquell estiu, Last Night a DJ Saved my Life, que el nostre anglès d’envelat de festa major reproduïa com Las maravillas de Maials. El Segre no va arribar a la Creu per molt poc i no vam poder refer les passes dels nens de la guerra que s’havien exiliat en aquest poble, Llardecans i Almatret, on s’havien forjat amistats indestructibles entre famílies, com recorda el tremendo Robert Masip. El que jo no sabia és que mai no es pot fugir del tot d’una guerra. Que el dia del Pilar de 1938 vint avions Savoia-Marchetti es van enlairar de l’aeròdrom d’Alfamén, a Saragossa, per bombardejar la Fatarella, però els núvols baixos no els van permetre descarregar la mortífera càrrega i van triar dos objectius propers: Almatret i Maials. Un reportatge de Miquel Andreu publicat al periòdic Som Garrigues documenta amb esgarrifosa precisió què va passar aquell 12 d’octubre d’ara fa 84 anys en què van morir 25 civils. Una senzilla regla de tres ens fa adonar de la magnitud de la tragèdia. Parlem de 25 persones en unes poblacions que no sumaven ni 3.000 habitants. Les víctimes tenien 6 mesos, 7 anys, 10 anys, 28 anys. Posa la pell de gallina el resultat d’aquella pluja de bombes. En van caure 128, escriu Andreu, “que van causar una autèntica massacre”. N’hi va haver d’altres, en soc conscient. Si m’ha impressionat tant aquesta història, a banda d’estar ambientada al meu particular racó de món, és per la crueltat afegida. Les campanes van alertar del perill, però els avions primer només van deixar anar fulletons de propaganda feixista. No és difícil imaginar que es va abaixar la guàrdia. ¿Van riure aquells àngels de la mort abans d’esclafar les formiguetes humanes?