Gener

Diuen que el gener és un estat d’ànim. L’hivern superlatiu. El dilluns dels mesos. Però som tossuts, com aquells monigots que no pots tombar per més que els empenyis (obro un parèntesi per dir que el barbarisme emputxar que es fa anar a Barcelona em sembla adorable) i insistim a celebrar-los com si ens hi anés la vida. Li donem la benvinguda amb lluentors i serpentines i després ens decep. És el viatger al qual no reconeix la Penélope de Serrat. Gener és l’entelèquia de passat festes, aquella data inconcreta, sempre ajornada. Si algú et diu de quedar passat festes no et caldrà buscar cap forat a l’agenda acabada d’estrenar amb l’any. És una estranya fórmula de cortesia que emissor i receptor saben que es pot traduir com “m’alegro molt de veure’t, perquè en una altra època vam tenir relació, però ara no sabem ben bé què dir-nos, potser que no ho forcem”. I del passat festes a la setmana dels barbuts, que enguany s’avança i dilluns ja se’ns glaçarà el cor. I això coincidirà amb blue monday, suposadament, el dia més depriment de l’any. Tot va començar com una estratègia de màrqueting. Un canal de viatges de la televisió britànica que ja fa temps que va passar a millor vida, Sky Travel, va encarregar un estudi per saber quina és la data en què, realment, ens aniria bé de fer vacances. Una curiosa campanya publicitària dirigida per Clif Arnall, professor de Psicologia, va determinar que el tercer dilluns del mes de gener és el dia més depriment de l’any. Les raons que argumentava per dir que ens enfonsàvem en la misèria eren poc científiques però molt convincents: un dilluns, que sempre costen; encara no hem cobrat i els excessos nadalencs ens han deixat el compte bancari a zero, constatem que el llistat de bons propòsits que ens vam fer en començar l’any no el durem mai a terme i encara hi afegia l’argument meteorològic del mal temps. Potser sí que gener és el Twingo a la carretera dels Ferrari, però a mi sempre m’ha semblat el mes de la llum. Comença amb el malson de les congues i els cucurutxos al cap, però s’afilera. I ens regala cels espectaculars. Allibera una mica de claror cada dia, com si se’ns dosifiqués abans no ens esclati la primavera a la cara. Això també és gener.