29 de febrer
El 29 de febrer és un pedaç necessari perquè ens surtin els comptes en el nostre commovedor intent de mesurar el temps. Però encara que sigui un dia afegit, encara que tinguem la certesa que els calendaris s’han potinejat sense pietat, és un dia especial. Una torna d’hores que ens devien des del darrer any de traspàs, o bixest, l’infaust 2020. I amb salts de quatre en quatre fem cap a l’any dels prodigis, el 1992. Era l’apoteosi de la modernitat, del disseny. Era el triomf de Reginald Perrin, que s’hauria fet ric –altre cop– amb la botiga d’objectes impossibles que va obrir a la mítica sèrie britànica del 1976. I no. Malgrat l’abús del color, encara vivíem en blanc i negre. Notícia del 29 de febrer d’aquell any olímpic: “L’ajuntament ha de readmetre l’urbà que va fornicar a la Paeria.” La història es remuntava a la nit del 13 al 14 de juny del 1986, quan aquest senyor va decidir fer-se passar l’avorriment del torn de nit contractant els serveis d’unes prostitutes (en plural). Al solemne saló de plens i sota l’atenta mirada de la Verge dels Paers que va pintar Jaume Ferrer al segle XV, el policia municipal satisfeia els seus desitjos sense importar-li gaire si el palau quedava desatès perquè ell estava per una altra cosa. Quan es va tornar a posar l’uniforme va pagar a les professionals amb un taló sense fons, que ja no venia d’aquí. L’endemà, quan el banc els va donar la desagradable notícia, van anar a reclamar la quantitat acordada a la Guàrdia Urbana, que al cap i a la fi era un agent de servei qui les havia contractat. I així va ser com es va fer públic el cas. De la correcció política no n’havíem ni sentit a parlar i aquest diari el va batejar com “l’urbà fornicador”. L’expressió va fer fortuna. Amb aquest nom es coneixeria aviat arreu de l’Estat. El 1988 el ple de l’ajuntament de Lleida va acordar per unanimitat expulsar-lo del cos, però l’afectat va recórrer i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar la raó. Allò era una falta greu, cert, però n’hi havia prou amb un any de suspensió de sou i feina. La Paeria, perplexa, va presentar un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem, però de res no va servir. I així va ser com un 29 de febrer l’urbà fornicador va recuperar la feina, amb els endarreriments corresponents que se li devien.