Voluntàries

Si tots els sants tenen vuitada, el Dia de la Dona té mesada i ahir a Lleida la Federació Catalana de Voluntariat Social va retre homenatge a tres dones que lideren entitats tan diverses com l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, la cooperativa de treball i iniciativa social L’Olivera, de Vallbona de les Monges, i Creu Roja de Lleida. Enhorabona a les tres presidentes: Maite Montañés, Dolors Llonch i Dolors Curià. Responen al perfil. El 65% de les persones que fan voluntariat en una entitat social a Catalunya són dones. On són els homes? Sembla que les cures també tenen el seu particular sostre de vidre. Amb un copet de no res ja s’esberla, però potser fa més mandra trencar-lo amb l’excusa de l’educació rebuda o la tradició cultural. Hòmens, poseu-vos les piles. El més preocupant, de tota manera, és que el 25,9% de les persones que fan voluntariat tenen més de 65 anys i que aquest és el grup d’edat predominant. Joves, feu molta falta. No sé si tot és possible, ni si tot està per fer, però tenim el món embastat i gràcies. I quan t’emproves un vestit fet amb punt de basta saps que has d’anar amb molt de compte perquè és extremadament fràgil. Tots pengem d’un fil, en certa manera. Tots ens necessitem més del que ens agrada reconèixer. “Els diners són importants, però de vegades hi ha gent que només necessita algú que se l’escolti, sentir una abraçada o veure un somriure dibuixat en una cara”, deia ahir Dolors Curià. És tan poc i és tant a la vegada! Per això no feu cas del consell que li va donar el padrí d’un amic meu que es casava i se n’anava a viure lluny. “Un consell? No sé què dir-te”, li va reconèixer quan el noi l’hi va demanar. I després de pensar-s’ho una mica més ho va tenir clar: “Si no hi ha guerra, no et preocupis. I si hi ha guerra, no et presentis voluntari a res i fes-te amic d’una carnissera.” La resta és fum. Aquell home no pretenia ser graciós. Ell, que n’havia patit una, de guerra, no podia concebre cap problema veritablement greu en temps de pau. El calendari anava perdent fulls en una tardor eterna. I sabia que només el temps és etern, quina paradoxa! Però que ell se n’anés era llei de vida. Transmetre aquest llegat també és una manera de fer voluntariat.