Que l'esperança ens acompanyi

ANDOR

Cassian Andor (Diego Luna) és l’espia i pilot contrabandista de l’Aliança Rebel, amb una moral contradictòria i lluny de ser estricta, que dona nom a aquest fosc thriller emmarcat en l’univers de Star Wars. Situat cinc anys enrere dels esdeveniments narrats a la pel·lícula Rogue One: Una historia de Star Wars (2016), en aquesta preqüela es descriu l’origen del personatge que va liderar el robatori dels plans de l’Estrella de la Mort, així com l’origen de la Rebel·lió. Després de l’èxit de Mandalorian (2019), i encara que les cinc temporades previstes inicialment es van reduir a dos –l’estrena de la segona temporada no arribarà fins, almenys, al 2024–, el guionista Tony Gilroy (Bourne, Michael Clayton) ha aconseguit deixar un llistó molt alt en les sèries vinculades a la saga de la Guerra de les Galàxies.

Part del seu èxit rau, en gran manera, en el fet que s’allunya del misticisme i la vistositat recurrent dels Jedi o els Sith i els seus duels empunyant els seus clàssics sabres làser, i se centra en la història de persones normals i corrents que lluiten per deslliurar-se del jou d’un Imperi que els oprimeix. Però la primera temporada d’Andor va molt més enllà de la mera narrativa centrada en l’acció que tant va caracteritzar altres produccions de la franquícia com El libro de Boba Fett (2021). Gilroy estén la història cap a una metàfora del món actual, recreada amb gairebé 200 personatges confluint al llarg de 12 capítols, amb una marcada càrrega política en la qual es qüestionen aspectes com la democràcia, la moral, els abusos de poder –i les seues conseqüències–, així com la confrontació de l’interès individual amb el col·lectiu.

Ambientada sota la batuta del compositor Nicholas Britell (Succession, El ferrocarril subterráneo), Andor torna l’esperança a l’espectador àvid de westerns galàctics que es desenvolupin des d’una perspectiva molt més adulta i moralment confusa i qüestionable que la d’Obi-Wan Kenobi (2022). Tanmateix, si d’alguna cosa peca aquesta gairebé obsessiva recerca de la profunditat de Gilroy –en detriment de la tensió–, és de la seua pròpia extensió. Sigui com sigui, en el seu conjunt es constitueix com una magnífica obra de la qual pot gaudir-se sense la necessitat d’haver vist res més de la saga intergalàctica de George Lucas.

Ara ja només queda mantenir l’esperança que la segona temporada no es retardi més enllà del 2024. Mentrestant, gaudim de la tercera temporada de Mandalorian el 2023.