Bullying rural escatxigat de gore

CERDITA

Plataforma: Movistar Plus+Directora

Actors: Laura Galán, Richard Holmes, Carmen Machi, Pilar Castro, Irene Ferreiro

El 2019, Carlota Pereda (Las rubias) s’emportaria el Goya al millor curtmetratge amb un una producció que tenia com Cerdita. Ambientat en un poble de l’Espanya profunda, es tractava d’un breu conte de terror protagonitzat per Sara (Laura Galán), una jove amb problemes d’obesitat que era sotmesa a les burles de la resta de noies durant les seues vacances en aquesta localitat. Però allò només seria el preludi d’una cosa molt més gran.

A finals del 2022, Pereda tornaria a la càrrega amb la mateixa història estesa en versió llargmetratge, i en aquesta ocasió seria Galán la que s’enduria el Goya a millor actriu revelació en el passat certamen, així com també l’últim Fantastic Fest de Sitges acabaria rendit davant de la cinta concedint-li el premi a millor pel·lícula de terror. Tanmateix, arribats a aquest punt, és imperatiu advertir als que puguin estar interessats a veure el film que es trobaran amb altes dosis de sang i violència. El gènere gore, tan admirat per molts i tan detestat per altres, ha perdurat en la història del cine de terror des de principis de segle fins als nostres dies, amb Intolerancia (1916) del D. W. Griffith com una de les seues primeres referències fílmiques. La seua explícita brutalitat, encara que sempre ancorada al tabú social, ha servit com a eina narrativa a produccions de temàtiques tan dispars com La maledicció de Frankenstein (1957), Bonnie i Clyde (1967), La nit dels morts vivents (1968) o Grindhouse (2007), aquesta última produïda i dirigida per Quentin Tarantino i Robert Rodriguez i emmarcada dins del subgènere conegut com a torture porn.

En aquesta ocasió, Pereda l’instrumentalitza per explicar-nos una història basada en una cosa tan lamentablement contemporània com ho és el bullying, amb l’aparició en escena d’un assassí en sèrie que farà de justicier i que plantejarà a més un enorme dilema moral tant per a la protagonista com molt segurament també per a l’espectador. Però no tot gira al voltant de la por i a les vísceres. També hi ha espai per a la comèdia costumista a través dels seus personatges, sobretot en la interpretació d’una esplèndida Carmen Machi, que serveix com a pont entre el salvatge slayer i les assetjadores grassofòbiques.

És inevitable pensar que ens trobem davant d’una versió de La matança de Texas (1974) a l’espanyola, i així és, encara que ubicada concretament al poblet de Villanueva de la Vera, a Càceres.