Humor i drama, difícil relació

ABUELO Y EXCONVICTO

En la que és la primera comèdia firmada per Onyx Collective, segell propietat de Disney Entertaiment destinat a projectes de creadors d’ètnia negra, hi ha subjacent una trama dramàtica que va més enllà del simple humor. Creada per Tracy TracyMcMillan (Mad Men, Life on Mars), i com a bona sitcom, la trama arranca presentant-nos els dos protagonistes principals: Paige (Kerry Washington), una psiquiatra que emmascara en el seu amable perfil d’Instagram una desorganitzada vida personal, i el seu pare Edwin (Delroy Lindo), tot just sortit de la presó després de complir una condemna de 17 anys. A ningú no se li escapa que el retrobament d’ambdós personatges comportarà una sèrie de conflictes entre ells, propiciats per les velles picabaralles que van quedar per resoldre, però també a causa de nous fronts com és el cas del fill adolescent de Paige, Finn (Faly Rakotohavana).

Al llarg de vuit episodis, i el fet que una de les protagonistes sigui psiquiatra ja ens ho hauria d’advertir, el guió furga en una sèrie de traumes infantils que romanen ocults durant tota una vida, fent que el registre lleugerament còmic –i en ocasions una mica pujat de to– contrasti amb la tragèdia personal, confrontant-se des de l’enfocament teòric i professional de Paige amb la perspectiva pragmàtica que el carrer va donar a Edwin. De la mateixa manera, la creació de McMillan, de tall biogràfic, també suposa una crítica directa als impediments del sistema perquè exconvictes d’ètnia negra com Edwin puguin refer la seua vida per molt que ells ho pretenguin. I és precisament en aquest –tan complex– intent d’equilibrar el somriure i el drama on derrapa la sèrie.

En primer lloc perquè, encara que la química entre Lindo i Washington és innegable, la majoria de les discussions entre pare i filla queden resoltes al final de cada capítol, que tenen una durada de mitja hora, i amb prou feines es deixa espai a l’espectador per sentir la profunditat de cada conflicte. D’altra banda, la immersió en la injustícia social a què es veu sotmès Edwin es ressent al no acabar d’encaixar amb el sentit jocós d’algunes escenes i diàlegs. No obstant, la sèrie té les converses entre la Paige adulta i el seu jo de la infància (Jordyn McIntosh), a tall d’interludis, aportant sentit als seus traumes.

Sense més ni més, una sèrie de consum ràpid i entretinguda de veure, però que lamentablement es queda a mig camí entre el drama i l’humor.