Versions arriscades (de veure)

TRUE LIES

Continuant amb la sagnia de remakes de produccions clàssiques, cosa que sembla respondre més a una obligació contractual que a la necessitat real de l’audiència –amb exemples com Magnum, MacGyver o Hawaii Five-0–, la versió de la CBS de Mentiras arriesgadas (1994) es queda a anys llum del film original, independentment que la comèdia d’acció de James Cameron ens pogués resultar més o menys graciosa.

L’argument principal es manté durant els 13 episodis de durada de la sèrie: un plàcid venedor d’ordinadors, que en realitat és un espia internacional, i la seua avorrida esposa, que acaba descobrint la seua veritable identitat i passa de ser una professora de lingüística a unir-se al seu món d’intriga. Desgraciadament, en aquesta ocasió el showrunner Matt Nix (Último aviso, The Good Guys) ha obviat l’essència que va fer que l’obra de Cameron fos digna de record per a molts: el joc de mentides entre marit i muller.

Així, Steve Howey (Harry Tasker) i Ginger Gonzaga (Helen Tasker) agafen el relleu d’Arnold Schwarzenegger i Jamie Lee Curtis, respectivament, però tot succeeix massa ràpid per donar pas urgent a l’acció. El rerefons familiar dels Tasker amb prou feines s’esgarrapa per la superfície, i els fills del matrimoni, Dana (Annabella Didion) i Jake (Lucas Jaye), queden relegats a un terceríssim pla, més ornamental que significatiu per a la trama general.

Quant a les interpretacions, tampoc no hi ha gaire per rescatar. Ginger Gonzaga ostenta l’únic paper plenament desenvolupat de tot el xou: combina notablement una divertida confiança en el seu habilidós personatge juntament amb la la incertesa, un tret tan humà, com ocorre en el moment de la seua decisió per entrar a l’equip Omega. Tanmateix, en el cas de Howey –en comparació amb el paper de Schwarzenegger, que sí que alternava la comèdia amb la duresa–, la seua construcció com a protagonista no acaba de quedar gaire clara, ja que amb prou feines s’enfonsa en el seu passat i molt menys en el seu interior, quedant-se en una cara bonica el mèrit de la qual és el de ser un excel·lent espia.

Que el rentat de cara de Mentiras arriesgadas ha deixat de banda molts dels estereotips de la pel·lícula original i que avui dia no se sostindrien per cap costat és d’agrair, però que la contrapartida resultant de tot això ha significat una producció superficial i insulsa, delimitada a la mera acció per l’acció, tampoc no és cap secret.