Una sèrie de catastròfics idiotes

PUTOS MODERNOS

Esmorzar només kombutxa –beguda fermentada de sabor àcid obtinguda a base de te endolcit–, encarregar una hamburguesa a domicili per internet i que portarà un precaritzat rider, desviure’t a sobre d’una bicicleta estàtica per presumir de cos fit, gastar-se un dineral en restaurants experiencials o retransmetre-ho absolutament tot en directe a través d’Instagram. Aquestes són algunes de les situacions de postureig contemporani que l’agència creativa digital PutosModernos, creada per Jorge Sandua i Joan Alvares i guanyadora del Premi Graffica 2021, ha provat d’escenificar en la seua minimalista sèrie de comèdia homònima, i que per cert va sorgir de la reina de les xarxes socials del postureig, Instagram. Minimalista perquè està composta de quatre capítols de menys de tres minuts de durada, a tall d’esquetxos, i la millor carta dels quals és fer d’allò més quotidià una cosa senzillament grotesca. Que després ens pugui resultar més o menys graciosa ja dependrà de l’humor –i del sentit d’identificació– de cadascú, perquè qui sigui lliure de veure’s reflectit en algunes de les situacions que es descriuen que tiri la primera pedra, però precisament per això l’originalitat del xou queda relegada per la banalitat i, en certa manera, manca de sentit. I és que, lamentablement, l’acudit es perd en el superficial, sense arribar a aprofundir en l’autocrítica inherent a la modernor més enllà del que ja veiem diàriament en les nostres pròpies vides, que no és cap altra cosa que la conseqüent hipocresia que emana de la dictadura social de la imatge. En altres paraules, salvar el món de la crisi climàtica, però que consti en xarxes i si és possible amb boniques imatges. A aquesta peculiar aventura coproduïda per The Creative s’han afegit en el repartiment, entre molts altres, Inés Hernand, Raquel Córcoles (Moderna de Pueblo), Roger Coma, María Molins, Teresa Riott, comptant a més amb un cameo de Santi Millán. Cada un d’ells representa un estereotip de modern que tots coneixem, però l’escassíssima durada de cada microcapítol amb prou feines permet fer brillar la interpretació de cap d’ells. Recordant cineastes com Tony Scott, Kathryn Bigelow o Russell Mulcahy, potser ens trobem davant d’una història més adequada per explicar en xarxes socials. Que la producció hagi anat a càrrec d’una agència publicitària i que la kombutxa aparegui de forma constant durant la sèrie tampoc és cap casualitat.