El vol JK5022, 15 anys després

Vuelo JK5022

Plataforma: Movistar Plus+.

Direcció: Alberto Puerta.

Guió: Jorge Bartolomé.

Productora: Grupo Secuoya, Secuoya Studios.

★★★★

Per a molts espanyols encara perduren a les seues retines les imatges de la tragèdia del vol JK5022 de Spanair, ocorreguda a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas el 20 d’agost del 2008. Es tractava d’un vol domèstic regular entre Madrid i Gran Canària que, cinc segons després del seu enlairament i havent a penes assolit els 40 peus d’altitud, va acabar estavellant-se als voltants de la pista. De les 172 persones que viatjaven a bord, només 18 van aconseguir sobreviure. En un informe posterior, la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil (CIAIAC) va determinar que l’accident havia estat causat per una errada humana, a causa que la tripulació s’havia oblidat de desplegar els flaps i slats, per la qual cosa la culpabilitat requeia sobre els dos pilots –que van morir a l’acte–. Quinze anys després, Movistar Plus+ ha publicat una docusèrie que qüestiona, com ja fa anys que fa l’Associació d’Afectats del Vol JK5022, la resolució de la CIAIAC. Fins i tot la mateixa comissió parlamentària organitzada al voltant del cas el 2021 va apuntar en les seues conclusions que la responsabilitat assenyalava molt més enllà dels mateixos pilots, elevant- la a d’altres moltes institucions i persones –entre aquestes la per aquells temps ministra de Foment, Magdalena Álvarez–, encara que sense que això tingués cap repercussió jurídica en res ni en ningú. Composta de tres episodis, la cinta segueix un correcte i minuciós ordre cronològic que no es desvia en innecessàries voltes ni tampoc cau en cap indici de bast sensacionalisme. En primer lloc, arranca amb la descripció del que va ocórrer, acompanyada de les converses en cabina durant la revisió prèvia a l’enlairament. Posteriorment, el segon episodi s’enfoca en el punt de vista dels familiars de les víctimes i la gestió institucional que es va desenvolupar arran de la tragèdia, deixant espai per abordar les responsabilitats sorgides del procés judicial per a la tercera part. Es tracta no només de respondre fins on es va evitar la càrrega de responsabilitats sobre companyies com Boeing, sinó també de determinar fins a quin punt de salut democràtica gaudeix el nostre país en qüestions com aquesta. Sigui com sigui, la qualitat i el rigor d’aquesta valenta obra es deuen en gran manera a la firma de Jorge Bartolomé (How democracy dies, El Estado contra Pablo Ibar), prestigiós periodista l’enfocament del qual tendeix a centrar-se en els drets humans.