María Dueñas, amb molt art

Los artistas: Primeros trazos. 

Plataforma: Amazon Prime Video.

Creació: María Dueñas.

Repartiment: Ximena Romo, Maxi Iglesias, Francesco Garrido.

★★★

La reconeguda escriptora María Dueñas, autora de best-sellers nacionals com El tiempo entre costuras i Las hijas del capitán, s’estrena ara com a guionista per a Amazon Prime Video amb la comèdia dramàtica Los artistas: Primeros trazos. La cinta narra la història de la Catalina (Ximena Romo), una jove mexicana experta en art que sobreviu com pot treballant en un restaurant de menjar típic del seu país a Madrid, i el Yago (Maxi Iglesias), un antiquari amb seriosos problemes econòmics que decideix començar a estafar nou-rics mitjançant falsificacions i quincalles a preu d’or. Després de coincidir, ambdós emprendran una sèrie de cops, cada vegada més ambiciosos, que acaben cridant l’atenció de l’inspector Olazabal (Francesco Garrido), un policia especialitzat en estafes. Filmada en localitzacions d’Espanya i els Estats Units, sota la codirecció de Joaquín Llamas (Tierra de lobos, Caronte), Oriol Ferrer (La noche que murió Elvis, Sequía) i Manuel Sanabria (La pecera de Eva, La sala), aquesta coproducció mexicanoespanyola destaca per una ambientació tan autèntica com visualment mimada.

Cal sumar-hi la incontestable química davant de la càmera entre Romo i Iglesias, afegint encara més atractiu a aquesta comèdia dramàtica, que per descomptat també tindrà la corresponent dosi de tensió romàntica per acabar de captivar l’espectador. Comparada amb altres treballs de Dueñas, no estem davant una de les seues obres mestres, però els personatges es desenvolupen d’una manera natural i coherent i la trama flueix correctament, sense incongruències narratives ni inversemblants girs de trama, tan típics a les sèries actuals del mateix gènere. Per això, la història potser peca d’excessiva previsibilitat, no busca sorprendre, però compleix la funció d’entreteniment. Menció a part mereix la crítica implícita en el xou, tan recurrent en la comèdia tradicional espanyola, cap al desclassament. És a dir, es tracta d’un retrat sarcàstic d’aquests nourics que, en definitiva, no saben ser-ho, que té a l’altre costat de la balança una parella d’arruïnats estafadors que aspira a ser com ells.

Que els capítols siguin autoconclusius ajuda, a més, que el guió de Dueñas no es converteixi en un d’aquells enrevessats thrillers el visionament dels quals requereix un bloc de notes al costat, sinó que s’enfoca en la senzillesa narrativa emmarcada entre majestuosos escenaris