La prova de Salomó

Diu el Primer Llibre dels Reis que Salomó va esbrinar qui era la mare d’un nadó que reclamaven dues dones, quan va anunciar que el tallaria en dues parts i cadascuna se’n quedaria una. L’autèntica va preferir cedir la criatura abans que permetre que li fessin mal. A l’altra ja li estava bé la decisió. El nen sembla que en va sortir viu i amb la que era la seua mare, gràcies a la famosa decisió salomònica. No tindran la mateixa sort, pel que es veu, els murals de Sixena, si fem cas de les decisions instades pels qui, a priori, en són els pares. Diuen els experts que les pintures patiran danys irreparables si s’executa la sentència del jutjat d’Osca per traslladar-les al monestir d’on van sortir per ser salvades d’un incendi del qual serien corresponsables alguns veïns de Vilanova de Sixena. Fins i tot els profans en el món de l’art teníem aquesta impressió, és de sentit comú: com s’arrenquen uns murals sense que pateixin cap dany? I diuen des de l’Aragó que és només feina de “carpintería”, ja veus. Pot passar, a més, que la sentència, revocable, tingui un camí de retorn. I si quan sigui definitiva, l’opció fos que l’art es mantingués al MNAC, què farem? Anar arrencant pintures amunt i avall? Està clar que el rei Salomó ho tindria cru per prendre una decisió en aquest cas. Els presumptes “pares biològics” de l’art de Sixena, els aragonesos, busquen un lliurament, sigui en les condicions que sigui. Els “pares adoptius”, els catalans, pretenen seguir amb la conservació que han exercit durant anys després de salvar el patrimoni d’una mort segura. De qui és la criatura? De qui la pareix o de qui la cria i li procura una vida digna? Però més enllà d’això, de la propietat, hi hauria d’haver el seny que, curiosament, no té traducció al castellà. No podem acceptar un “la mato perquè és meua” quan el patrimoni és universal i tots hem de poder gaudir-ne, cosa que, fins ara, ha estat possible. O potser –i només potser– és que no parlem en cap cas d’art ni de justícia. Parlem de política, de marcar territori, de deixar clar on és la frontera i de qui mana. Si els pares biològics no defensen la criatura, segurament és que no en mereixen la tutel·la. O això creia el rei Salomó i, a Lleida, fa anys que sabem de què va la cosa.