Que no ens enganyin

No m’agrada l’anunci de la loteria de Nadal. Au, ja ho he dit. Ni m’emociona, ni m’ha fet caure la llàgrima, ni m’ha dut de cap a una administració per comprar un dècim. Els responsables de Loterías y Apuestas del Estado no se n’amaguen, diuen obertament que volen tocar el cor per fer créixer les xifres de vendes. I, a sobre, amb la història d’un engany. Més descarat, impossible. Es veu que el “calb de la loteria” va ser un dels personatges més rendibles, mentre que l’anunci de 2013 amb cantants coneguts va resultar un fracàs. La recuperació va arribar amb l’Antonio del bar i el seu amic i client Manuel, que va coincidir a més amb els primers signes de millora després de la crisi econòmica. Ara busquen que piquem amb la història de la Carmina, una mestra jubilada que es pensa que li ha tocat la loteria quan el que ha vist són imatges del sorteig de l’any anterior. Per amor o per compassió, tot el poble li segueix la corda i arribem al final amb l’interrogant de si la senyora sap realment que no ha guanyat. Queda per a la nostra imaginació desxifrar si la Carmina s’ha equivocat o pateix alguna malaltia que l’ha portat a l’error. Em sembla indignant i fins i tot insultant. El missatge quin és? Que la il·lusió és una mentida? En qualsevol cas, se suposa que “el millor premi és compartir-lo”. Compartir-lo amb qui? Amb un estat que no inverteix prou en causes socials tot i les milionades que guanya en vendes de loteria i amb el que es queda dels premis? Si es venen tots els dècims premiats, arriba a ingressar prop de 200 milions d’euros! I nosaltres, se suposa que hem de dipositar tota la nostra il·lusió en un número, per després aterrar i veure que ens hem gastat diners en un tros de paper que no val per a res. I així anem, un any rere l’altre. Arribarà el 22 de desembre, tot es tornarà a paralitzar per veure cantar uns pobres nens repentinats i vestits amb uniformes passats de moda. Els tornaran a caure boles per la moqueta i, pobrets, ploraran perquè s’han equivocat. Repetirem tòpics: ha anat molt repartit, taparé forats, l’important és la salut... Mirin, estic segura que mai em tocarà la loteria, com a la majoria. Per això, deixo la meua il·lusió per altres coses. Però si realment els cal, els desitjo molta sort.