Per dignitat i coherència

Admiro la coherència. De fet la persegueixo i m’agradaria que em caracteritzés. El problema és que parlem d’una qualitat tan fàcil de lloar com difícil de mantenir perquè les temptacions són moltes. He vist una mostra indiscutible de coherència en la família d’Antonio Cantano. La seua néta va armar-se de valor i va intervenir al ple de la Paeria per dir que no, gràcies. Per dir que el nom d’aquest històric sindicalista no es posaria a un carrer de Lleida mentre a la ciutat hi hagués espais dedicats als qui defensaven tot el que ell havia rebutjat. Van optar per defugir honor i reconeixement decidint que no, que Antonio Cantano no voldria compartir privilegis amb els que van represaliar-lo i empresonar-lo durant la dictadura. I ferma com ell s’ha mantingut la seua família perquè, qui rebutja el reconeixement social? Qui no es rendeix a les lloances? La majoria ho faríem, sense pensar. Doncs els Cantano han optat per no agafar el camí fàcil i honorar el seu predecessor lluitant sota els criteris que ell aplicaria. I això, hi estiguem d’acord o no, és coherència. No ho és, en canvi, omplir-se la boca amb els valors de la democràcia i retre homenatge als qui, com a mínim, no van defensar-la. Perquè hi ha noms i fets que encara couen. Perquè hi ha deures compromesos que continuen pendents. Perquè, si volem ser coherents, hem de poder defensar públicament els principis que seguim. Uns o uns altres, però clarament. O almenys no pronunciar grans discursos que els fets s’encarreguen de contradir. No dic que sigui fàcil preservar totes les memòries. I no ho és perquè de memòries n’hi ha moltes: les dels caiguts i les dels que van seguir dempeus, les dels assassinats i les dels que van prémer el gallet, les dels que van lluitar en un bàndol i les dels que van trobar-se a l’altre. Però com que dona borratxa i vi al celler no pot ser, s’ha de triar. Si algú té una explicació per seguir retent homenatge a determinats noms, que la doni. No valen els tòpics ni fer oïdes sordes quan la ciutadania demana explicacions. Que amb llargues ja hem passat molts anys, massa. O recorrem a la geografia, la fauna i la flora per posar noms a carrers i places, o marquem una línia mínimament recta i fem camí seguint-la. Per dignitat i coherència.