El ‘no’ ja el tenim

Una mica més de temps i unes quantes abraçades sense presses. Salut per a tu, per a mi, salut per a tots i ganes de gaudir-la. De dolors, només dels que es calmen i ens fan adonar que bé que s’està quan s’està bé. L’escalf de la família, d’aquell tan necessari que mai no es refreda del tot. Que siguem tots els que estem, encara que no estiguem tots els que som. Poques pèrdues, com a molt, les inevitables.

Petons petits, petons grans i grans petons. Que hi siguin els vells amics i que els nous siguin dels bons. Feina de la que agrada i esforç per retenir-la. Comoditat, la necessària, i reptes que ens treguin de la zona de confort. Rialles, moltes, i molts motius per somriure i per riure sense control. Llàgrimes que alliberin i alguna llàgrima d’emoció. Passió per tot i sentiments apassionants.

Moltes benvingudes, totes les que calguin, i poca indiferència, com menys, millor. Braços oberts i disposats a rebre els qui només viuen comiats. Novetats, les que busquem i les que arribin amb aprenentatges nous. Converses, totes les necessàries, molta comunicació i capacitat d’escoltar. Lectures que ens enganxin i ens ajudin a créixer. Llibertat per decidir que volem ser lliures. Tolerància per respectar fins i tot els que no respecten. Alguna enrabiada per demostrar que encara no en tenim prou. Indignació davant les injustícies i rebuig de la violència. Intel·ligència per a tot, per avançar, per millorar, per ensenyar, per ser. Aventures i descobertes per aquí, per allà, per on sigui, que no parem de descobrir. Coherència per actuar i coneixement per entendre. Paciència, molta, que no s’acabi. Un poc de sort i la sort de saber aprofitar-la.

He volgut encabir en aquests 2.253 caràcters que omplo pràcticament cada setmana, els meus principals desitjos per a l’any nou. Ho he fet conscient que, segurament, demano massa. En tot cas, com que el no ja el tenim, he tirat llarg. També és cert que, vostès i jo ho sabem, no serà l’any el que ho canviarà tot.

Ara, com sempre, la majoria de canvis depenen de nosaltres. Per tant, qui ha de fer l’esforç? A veure si aquesta vegada ho podem allargar i les intencions ens duren més. Si no, que tinguem molts més anys i forces per seguir intentant-ho. Feliç 2017! Que sigui bo, que sigui millor.