Sí que fa mal

Segons la dita, “un cop a l’any no fa mal”. I a Rússia s’ho han pres al peu de la lletra. Si un home pega la dona o els fills “només” un cop a l’any, no serà delicte penal. Pagarà multa i passarà uns dies arrestat o fent treballs socials i, després, apa, a esperar la bufetada de l’any que ve! Diu la diputada Yelena Mizulina, del partit de centreesquerra Rússia Justa –justa?– que empresonar aquests homes va contra la família. Empresonar-los, no que siguin violents perquè, clar, la violència no deu anar contra la família. De fet, el que es pretén, diuen, és no criminalitzar la violència domèstica per preservar la “tradició de l’autoritat parental”.

Segur que a alguns els sona això de mostrar l’autoritat a cops, però els sona a antic, afortunadament. Doncs mirin, la iniciativa ja ha superat la primera votació i ha aconseguit una àmplia majoria: 368 vots a favor, un en contra i una abstenció. Si la proposta s’aprova a la segona, el que s’està fent és instaurar el dret de pegar en l’àmbit domèstic, en aquest cas, a la dona i als fills. Si hi havia algú que es reprimia ni que fos per por del càstig, ara ja tindrà via lliure: es podrà desfogar un cop a l’any. No sé si s’ha regulat també la intensitat del cop o si es valorarà diferent depenent de si es dóna amb la mà oberta o el puny tancat o en funció dels efectes que causi...

Sembla una broma, oi? Doncs es veu que no ho és, que va seriosament. I així, tan amples, acabat de començar l’any 2017 assistim a la regulació de la freqüència amb què es poden repartir bufetades als de casa. Ells parlen de dones i fills, que són els que solen rebre, no sé si en els casos en què rep l’home, que n’hi ha i són igualment condemnables, s’aplicarà el mateix criteri, per dir-li d’alguna manera. Seguint per aquest camí, on arribarem? Cada quan es podrà torturar o matar sense que sigui un delicte penal? Estaran pensant que això ens cau lluny però no és així. I no, tampoc sobren les paraules, s’ha de tornar a dir que això és inacceptable. Mentre hi hagi un sol racó al món on es justifiqui la violència, no podem estar callats i mirar a una altra banda.

Perquè hi ha coses que, encara que passin un cop l’any, sí que fan mal. Fan mal només pel fet de ser pensades i tolerades. I ens fan mal a totes i a tots.