TRES VOLTES REBEL
D'on vinc o d'on sóc?
La pregunta va fer fortuna a finals dels 90. La va formular l’entranyable senyor Pelegrí Pelegrí Pelegrí a un programa estatal de televisió. Ell hi anava convidat pel fet de tenir un nom peculiar, Pelegrí al cub. Quan el presentador li va demanar d’on venia, ell va voler puntualitzar per respondre amb exactitud. Venir, venia de Lleida. Ara, ser, era del poble de la mare de Carmen Rigalt. A part de desconcertar el presentador, el pare de qui va ser conseller d’Agricultura diferenciava els seus dos orígens que, al cap i a la fi, l’identificaven. I aquests, els orígens, aixequen polseguera depenent dels ulls que se’ls miren i, fins i tot, segons on estan situats.
Una de les últimes polèmiques a les xarxes ha sorgit per haver publicat que el nen malauradament atropellat a les Borges era veí del poble i d’origen magrebí. Per a alguns, això, detallar l’origen, resulta discriminatori. No és un tema fàcil i és cert que cal tractar-lo amb delicadesa. Però crec sincerament que, en aquest cas, es donaven dades certes sense segona intenció. I oportunes, tenint en compte que el petit podrà ser enterrat al Marroc, en part gràcies a la solidaritat ciutadana. El dubte és: si hagués estat veí de Lleida amb origen a Noruega, per exemple, hi hauria hagut discussió? Crec que no i això em porta a la conclusió que el problema, de vegades, és la interpretació del missatge més que no pas el missatge en si mateix.
Fa anys que parlem de persones de color per no dir de quin color són, fins que elles mateixes ens ho han dit obertament. Samuel Eto’o en va fer broma assegurant que correria “com un negre per viure com un blanc”. Atribuïm morts a una llarga malaltia per evitar dir quina, encara que tots sabem –malauradament– quina és. En públic, fem anar eufemismes quan, de vegades, val més dir les coses pel seu nom, això sí, sempre amb respecte. Està clar que hem d’anar amb compte, que hi ha maneres de parlar políticament incorrectes, però potser volent ser tan correctes estem arribant a l’extrem i, al final, ni ens entendrem.
Importa l’origen? Segurament, perquè tots el reivindiquem, i diuen que qui perd els orígens perd la identitat. Un cop més, sentit comú, que de catalans n’hi ha, sortosament, de molts orígens. I això ens fa rics… com el debat.