Si tu em fessis un petó…

Dolços, apassionats, robats, regalats, d’amistat, de fraternitat, d’amor, de passió, de compromís, de pel·lícula…Aquell calentet de la mare que, quan ets petita, fa venir la son amb un suau “bona nit”. El de mitjanit del pare que et tapa perquè no et refredis i que et fa obrir els ulls i somriure una dècima de segon. Els dels avis, en plural, molts i sorollosos. El de l’amic, ràpid però sincer, de consol o de comprensió. El primer... ja saben de quin parlo... Aquell poc hàbil i vergonyós però desitjat i instintiu, d’ulls tancats i papallones per tot el cos. Els apassionats, els nostres, ja experts, els que pugen la temperatura i que, ni per costum, aconsegueixen abaixar-la.

Els petons es fan, no només es donen, es regalen. Són una de les primeres demostracions d’afecte que aprenem i, amb els anys, decidim també la manera de dosificar-los. Perquè el petó comporta una entrada en la intimitat de l’altre i d’això ja ens n’adonem de petits, quan ens insisteixen a besar algú i no ho veiem clar. De grans en fem encara massa per compromís, sense ganes. Un petó és segurament l’expressió màxima del sentiment, almenys en la nostra cultura, i és potser per això que val la pena guardar-los una mica per a qui els mereix.

Ho diu, ben bonic, el Mester d’Amor de Salvat-Papasseit:

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l’amor perdura.

Estant, com estem la majoria, d’acord en això, qui pot reaccionar violentament contra dues persones que es fan un petó? Fins i tot en qui ha de besar-se, té dret a entrar algú? La pallissa que van rebre dos nois de Berga pel simple fet de fer-se un petó a la sortida d’una discoteca mereix una condemna immediata i contundent per part de les institucions. Sense vacil·lacions. Sortosament, com passa amb aquestes coses, a nivell social, la reacció ha estat magnífica: els petons han inundat les xarxes. Perquè no, no podem permetre que cap intolerant esborri ni un sol petó.

Estimem com vulguem, a qui vulguem i on vulguem. A la galta, al front, a la mà, al coll, als llavis... els petons calmen o acceleren, curen o fan pujar la febre. I com diu la cançó popular: “Si tu em fessis un petó, jo te’n tornaria quatre...”.