No sabem perdre

I qui digui que li és igual, menteix. Devem dur la competitivitat a l’ADN i intentem ser els millors en tot. Cert que si no ho som ho acabem acceptant i ens resignem –ves quin remei–, però l’intent sempre hi ha de ser. En aquest afany de victòria arribem a no provar de fer coses que ens resulten complicades per evitar-nos el ridícul de fer-les malament o que algú les faci millor, que no sempre és el mateix. Com que la voluntat de guanyar és inherent a l’ésser humà, el que s’ha d’aprendre és no deixar de lluitar, tot i arriscar-nos a perdre. I, per això, l’esport és una gran escola. Els diré que en vaig tastar uns quants, d’esports, i en cap era especialment bona, ni de lluny la millor. Ni m’enganyo, ni els enganyo. Me’n sortia, sí, em divertia, també, però no destacava ni per a bé ni per a mal. Volia guanyar sempre, em llançava per terra si calia perquè per lluitar no quedés. M’enrabiava, però a casa em van fer entendre que l’esport era una manera de divertir-me amb una activitat saludable i plena de valors. D’això es tracta: de valors. Els últims casos de violència en esdeveniments esportius a Andorra, Mallorca o Lleida són intolerables. Ens avergonyeixen i transmeten missatges perillosos. Massa cops els protagonitzen o els instiguen adults que pressionen la canalla amb les seues pròpies frustracions. La violència no és esport, i ni clubs ni federacions poden permetre ni una sola d’aquestes actituds. D’això depèn el futur, perquè qui aprèn que és lícit buscar una victòria a cops de puny potser pretendrà aconseguir altres coses pel mateix mitjà. Amb l’esport s’educa, es dóna exemple. Fer creure a un nen que és superior perquè xuta bé és llançar-lo al mar sense flotador. Sempre hi ha o hi haurà algú millor. Qui no compti amb eines per assumir-ho, s’enfonsarà. Per tant, val més que aprenguem a perdre. Perseguint la victòria, però no a qualsevol preu. I això val per a la vida. Com més amunt ens pensem que som, de més amunt caurem. Mentalitzem-nos, però no abaixem els braços, no parlo de resignació. Si busquem la perfecció, trobarem alguna cosa semblant. La derrota és no buscar la victòria i no gaudir del camí per aconseguir-la. Com la majoria, no seré la millor en res, però ho seguiré intentant, convençuda que és possible.