Amb la regla hem topat

Hem inventat mil noms per no dir-li com toca. De fet, quan l’esmentem ho fem fluixet i discretament, com si fos motiu de vergonya. I no, no és cap desgràcia: afortunadament, les dones tenim la regla, la menstruació! No tenim visita, ni estem en aquells dies, ni han arribat els russos, ni cap d’aquests eufemismes. Pot ser dolorosa i desagradable, però és el que hi ha. És part de la nostra naturalesa i així, amb normalitat, és com l’hem d’acceptar.

No només nosaltres, les afectades, sinó tots. Després de segles d’història de la humanitat, ara a Itàlia han vist la llum, com ho van fer Japó o Corea del Sud, i estudien donar la baixa a les dones en aquells dies del mes... La meua pregunta és: cal? De veritat necessitem un altre argument per als empresaris que consideren que fitxar una dona és una càrrega més que un avantatge? No els estaríem donant la raó si ens demanem una baixa pel fet de ser dones? Un treballador o una treballadora necessita absentar-se quan està mèdicament malament, tingui la regla o no la tingui.

Comprensió no és descartar una dona tres dies de cada mes, és entendre que pot ser que, algun cop, el dolor l’obligui a faltar a la feina. Les dones fa anys que toregem el malestar de la menstruació i ja m’agradaria veure algun mascle alfa patint com patim algunes sense aturar-nos. Però mirin, ens busquem els nostres sistemes, les nostres solucions. Som conscients del que hi ha i seguim vivint. En part, perquè les nostres mares, almenys la meua, ens han advertit des del principi que és per aquí o per la porta. Que durant molts anys tindrem i patirem aquesta visita mensual i ens han posat a l’abast els mètodes per tirar endavant amb ella. Potser el que hauríem de demanar és més educació sobre el tema, més solucions al dolor. Potser el que hauríem d’aconseguir és que se’n parli clar, de la menstruació, que se’n digui el nom sense que ningú faci un gest estrany.

Si no som capaces d’explicar que no estem bé perquè tenim la regla, com hem de faltar a la feina uns dies fixos del mes? No és això més etiqueta que esmentar el que tothom sap que tenim? Sincerament, no necessito més paternalismes, no cal que em protegeixin de mi mateixa, no vull més etiquetes ni més diferències, no estic malalta! Simplement, sóc dona.