Carn a la vista

En algun moment de la història recent, els pantalons d’estiu per a noia s’han escurçat i molt. La desaparició de les bermudes femenines és un fenomen per investigar –en algun lloc deuen ser– i els puc assegurar que no sóc l’única que surt, quan arriba la calor, a la recerca d’aquella llargada que s’adequa a tot tipus d’edats, de situacions i de formes.

Però la moda i les grans marques han decidit que si no volem mostrar mitja galta per banda –i no parlo de la cara– ens hem de fregir de calor o tirar cap a les faldilles, incòmodes per a algunes activitats. I au, a combregar amb aquesta nova imposició.

Però les dones reals, com en tantes altres coses, el que necessitem és triar. Els requeriments per a ells són uns altres. Poden escollir pantalons de totes les llargades, sí. I les seues bermudes no han desaparegut però l’ús queda restringit a determinades circumstàncies. Això em fa pensar que no és només una qüestió de modes. Aquí hi ha un error de concepte, antic i ranci, que afecta dones i homes.

Pensin si no en les normes de protocol. Mentre es considera que la dona pot anar mudada lluint escot, cuixa i peus, l’elegància masculina s’associa al vestit jaqueta, a la camisa de màniga llarga i a la sabata tancada. A França i Anglaterra ha començat el que podria ser una revolució: en diversos llocs de treball i centres educatius on han prohibit que els homes portessin bermudes tot i la calor, ells s’hi han presentat amb faldilles, com les seues homòlogues femenines.

Si a elles se’ls permet, per què a ells no? Difícil de rebatre. De fet, a nivell professional, ja fa temps que la dona va fer una aposta semblant resignant-se, en molts casos per obligació, a masculinitzar el seu aspecte. Però, per què hem de canviar el que som perquè ens prenguin seriosament? Està clar que som esclaus encara d’un sistema arcaic en què les funcions d’unes i altres no eren les mateixes i ni la roba ni els protocols s’han adaptat del tot a les noves necessitats.

I ja en tenim prou, d’esclavatges! Ni som simples guarniments ni hem de cobrir-nos de dalt a baix. Nois, comenceu a escurçar camals i veureu quin descans us queda! Noies, som molt més que un cos, tant si anem ben tapades com si mostrem fins i tot el lloc on l’esquena perd el seu nom.